Vivim moments difícils. És un temps en què entre ciutadanes i ciutadans i la realitat hi existeix un espai exageradament curt. Sentim i vivim la realitat, el món, únicament amb la poca distància que recorrem, quan és fa imprescindible, per a comprar els aliments indispensables per a subsistir, les medicines que poden alleujar el nostre malestar físic o per aproximar-nos, durant el temps més breu possible, als nostres familiars que no es poden valdre: els més majors. Ells foren i són encara el record viu de la nostra vida, del nostre origen.

Aquest és el panorama que ha tatuat la realitat que, bruscament, ha esgarrat la nostra vida diària, la quotidianitat tranquil·la i normal, el dia a dia. Malgrat les dificultats existents, no podem deixar de pensar què passa amb les persones que no tenen la possibilitat d’accedir als medicaments que necessiten; de quina manera podem facilitar solucions per a què la frustració de les persones majors no vaja a més, que s’alleugerisca. No és que estiguen i se senten sols sinó que en realitat ESTAN sols, confinats, no per la quarantena mèdica, sinó perquè són presoners d’una reclusió invisible i dolorosa: la soledat emocional i el desarrelament afectiu. Han de viure aquests moments difícils amb la dignitat i acompanyament que sense cap dubte es mereixen.

No podem i no devem oblidar les famílies que abans de la declaració de l’estat d’alarma acudien al menjador social, obligat a tancat per causa major. Tampoc no han de quedar fora de les nostres preocupacions aquells ciutadans que acudien assíduament al Centre d’Atenció Integral (CAI) de Gandia, gestionat per Càritas, forçat a tancar per aquest duríssim estat d’alarma. I les persones sense sostre, desprotegides, habitants forçats a sobreviure als escalons de les porteries i bancs de passejos i parcs públics.

Per a què tots tinguen un suport efectiu, hui amb més força que mai, treballa l’Ajuntament de Gandia a través de la Regidoria de Sanitat i, especialment, la Regidoria de Polítiques Educatives i Benestar Social, un equip unit per a aconseguir un objectiu que recull el seu lema de treball: PERQUÈ NINGÚ NO ES QUEDE DARRERE.

Des de l’equip de la Regidoria, l’ajuntament ha aconseguit, fins al 31 de març, atendre 820 telefonades ciutadanes als Serveis Socials; 78 telefonades de persones en estat de desprotecció que requerien atenció psicològica urgent dels Serveis Socials. L’ajuntament, a través de la regidoria, s’ha fet càrrec de les persones que no poden acudir al CAI ni al menjador social. Fins al 31 de març, ha gestionat un servei diari de menjars a domicili que ha atès 205 persones a casa, 11 persones sense llar i 27 persones del centre de dia.

També es manté un servei de compra d’aliments i medicaments que ha atés 106 persones majors que es troben completament a soles, sense arrelament familiar i amb problemes de mobilitat, especialment en aquesta situació d’alarma. A través de la Creu Roja, l’equip municipal ha entregat 87 lots d’aliments bàsics. D’altra banda, s’han tramitat 440 prestacions econòmiques d’ajuda i s’han elaborat 3 manuals de suport psicològic, indispensables perquè, tant cuidadors com ciutadans i majors, puguen afrontar amb informació vital i contrastada aquest període de confinament. Una condició temporal que, sens dubte, ens farà reflexionar sobre les coses que ara enyorem: la normalitat més absoluta.

La prioritat de l’Ajuntament de Gandia i de la Regidoria de Polítiques Educatives i Benestar Social és continuar el treball laboriós i gratificant de resoldre els problemes diaris, d’anar per davant dels conflictes i de guanyar aquest repte. No podem permetre que ningú, ni un sol ciutadà o ciutadana, es quede al darrere, especialment els qui parteixen ja amb desavantatges greus: els desfavorits, els majors, els sense llar… Tots plegats, tots vosaltres i cadascú de nosaltres, estem segurs que les 46 persones que formen l’equip municipal, les educadores, les treballadores socials, la psicòloga i les administratives, no deixaran de teixir una xarxa resistent perquè el futur, que s’ha transformat en un funambulista imprevisible, arribe ràpidament i segura perquè compta amb la protecció d’aquesta xarxa d’afectes, cures, drets i atencions que la ciutadania, sens dubte, es mereix.

*Carmen Fuster, Regidora Delegada de l’Àrea de Polítiques Educatives i Benestar Social