La Casa de Cultura Marqués de González de Quirós acollirà la presentació, dimecres 22 d’octubre, a les 19 hores, deJoan Costa. La pintura i la vida, títol editat per Austrohongaresa de Vapors, que repassa i analitza la trajectòria artística i vital del pintor de Gandia.
Amb texts d’experts en art i estètica com ara Romà de la Calle, Henry Keazor, Rafael Garcia Mahíques, Guillermo Carnero, i dels escriptors gandians Josep Piera i Rafa Gomar, Joan Costa. La pintura i la vida es publica en valencià, castellà i anglés.
Nascut al Grau de Gandia el 1952, Joan Costa és un prolífic pintor que té obra molt dispersa i en col·leccions com ara la Fundació Martínez Guerricabeitia o la Diputació de València. A la seua Gandia natal es va donar a conèixer quan, amb només 21 anys, va pintar el retaule major de l’església de l’Escola Pia. De l’academicisme de la seua joventut, la seua trajectòria va continuar a Madrid experimentant els nous corrents artístics i la neopintura dels anys 80, fins arribar a una línia molt personal influenciada pel postmodernisme de finals del segle XX i principis del XXI. Actualment és professor d’Història del’Art en la Universitat dels Majors, en el Centre Internacional de la Universitat de València a Gandia.
Com escriu Josep Piera: «La pintura de Joan Costa no sols fascina, sinó que inquieta; no sols es fa de mirar, sinó que es fa de llegir. Vull dir que no és una pintura per a ser únicament contemplada des d’un punt de vista decoratiu, sinó que, en ser mirada, captiva l’atenció, la fixa i la trasbalsa. És una pintura que commou, que atrau, que diu, que sent…, com també juga irònicament tant amb les memòries trencades del passat com amb els fantasmes efímers del desig».
Per la seua banda, l’escriptor Rafa Gomar assenyala: «Joan Costa representa aquesta bellesa clàssica que poua de la tradició dels grans pintors de la Història de l’Art, i que ha sabut involucrar-se en els dubtes, les paradoxes i la complexitat dels temps actuals per a transgredir els tòpics i les imposicions amb què alguns han definit i conformat la modernitat. I no només això, sinó que sap mirar amb ironia i solapadament fer paròdia d’aquestes modes de l’art que veneren el kitsch i allò carrincló com una innovació estètica».