La concejalía de Igualdad, Diversidad y Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Gandia ha editado un vídeo conmemorativo con motivo del 8M. Bajo el título #JuntesPerLaIgualtat, en el vídeo se constata que durante la crisis sanitaria se ha reafirmado la importancia del papel de la mujer en la sociedad. Esta importancia se confirma con cifras tales como que el 78% del personal del Área de Salud de Gandia son sanitarias o que en la Comunitat Valenciana, las trabajadoras de la limpieza representan el 93% de las personas que desarrollan esta labor.

Paralelamente, la atención al hogar y a las personas dependientes también recae sobre las mujeres, ya que más del 90% de las personas que renuncian a trabajar fuera de casa para cuidar a un familiar son mujeres.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Els portaveus dels grups municipals a l’Ajuntament de Gandia, en el seu nom i representació, a l’empara del que preveu l’article 78 del Reglament Orgànic del Ple (ROPLE), presenten la següent 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Amb ocasió de la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, el consistori gandià reitera el seu compromís i reivindicació amb els drets laborals i socials de les dones, reconegut internacionalment i nascut des del feminisme com a reivindicació per la igualtat i l’equitat entre dones i homes.

Cada any celebrem el 8 de març des que, a proposta de Clara Zetkin, en la Segona Conferència Internacional de Dones Treballadores en Copenhaguen en 1910 es va establir esta data com el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Després de 111 anys, el moviment en defensa dels drets de les dones està més viu que mai. S’estén per tot arreu on les dones compartixen lluites a través de les xarxes i es donen suport per a avançar en drets. A Espanya, el sufragi universal és va aprovar l’1 d’octubre de 1931, amb la qual cosa enguany celebrem el 90 aniversari de la consecució del vot de les dones.

A Gandia la defensa dels drets de les dones s’escampa de forma transversal i s’exercix a les associacions veïnals, esportives, ecologistes, en defensa de la salut, els drets humans, l’urbanisme, la cultura o l’educació. A tot arreu, dones i homes amb tarannà feminista s’impliquen des de les seues organitzacions i ocupacions, arreplegant el testimoni dels moviments feministes, estenent el feminisme i la igualtat per tots els llocs.

La raó de ser d’estes accions és eixamplar i millorar la vida de totes les persones, garantint els drets de ciutadania i, en especial, de les dones per a aconseguir una igualtat reial i efectiva, impulsant canvis socials estructurals per a la inclusió social. Les polítiques d’igualtat busquen impulsar una societat plural i diversa, on els drets de les persones i la seua autonomia siga el centre de les polítiques. Perseguim una societat complexa, rica i diversa on cuidar, curar i criar siguen els eixos de la vida econòmica, social, política i familiar.

Enguany, el 8 de març serà diferent. Patim una pandèmia mundial que no ens permet ajuntar-nos, ni tocar-nos, ni abraçar-nos. Enguany no podrem eixir als carrers a manifestar-nos. I, per això, la lluita pel feminisme i la igualtat, la lluita pels drets de les dones, és més necessària que mai.

Cal estar atents/es, ja que els avanços que s’havien assolit en els darrers temps estan en perill de retrocés perquè la pandèmia reforça desigualtats i vulnerabilitats en els sistemes socials, polítics i econòmics.

L’impacte que està tenint la covid-19 en les dones és major en el nombre total de casos malgrat que la prevalença és més alta en homes. Estos factors tenen el seu origen en aspectes relacionats amb els rols de gènere i amb la precarització cap a les tasques de sosteniment de la vida que fan majoritàriament les dones. Entre altres:

• Les dones suporten una major càrrega de treballs precaris i d’economia submergida, un treball invisible i no pagat que s’ha evidenciat encara més en la pandèmia.
• Les dones estan majoritàriament en la primera línia del treball de cures i atenció sociosanitària, tant en el treball de cures remunerat, com a aquell no remunerat i especialment invisibilitzat.
• El rol de cuidadora assignat a les dones posiciona les professionals sanitàries en la primera línia d’atenció i resposta a la malaltia, especialment les infermeres i les auxiliars d’infermeria i geriatria, i també el personal de neteja dels centres sociosanitaris.
• La saturació del sistema sanitari va comportar, entre altres, que en les primeres setmanes de pandèmia, les dones no pogueren estar acompanyades en el part.
• Les dones han patit una doble càrrega laboral, la de combinar el teletreball amb l’atenció de majors i criatures, especialment en els confinaments.
• En el cas de dones que han hagut d’anar a treballar presencialment, tota esta situació s’ha agreujat i ha posat de manifest que la conciliació se sustenta en gran mesura en les esquenes de les mares i també en les àvies, que durant la pandèmia han hagut de deixar de prestar este suport indispensable.
• Per últim, la violència de gènere s’ha intensificat durant el període de confinament. La convivència confinada amb els seus maltractadors i la imposició del distanciament social, ha incrementat en un 70% l’atenció dels centres Dona 24 Hores.

Així doncs, resulta prou evident que esta, com qualsevol crisi, afecta més a les persones amb més vulnerabilitats associades. En este cas a la situació laboral precària, a la manca de xarxa de suport o al mercat laboral feminitzat en el qual es troben.

A més, esta crisi ve a sumar-se –si no és un efecte– a les crisis econòmica i climàtica que ja arrossegàvem. Per eixa raó, cal apostar per un model socioeconòmic sostenible, que pose la salut de les persones i el planeta al centre de les polítiques, on les cures i el sosteniment de la vida estiguen al centre.

Des dels ajuntaments, que som la primera porta a la ciutadania de les polítiques públiques, hem de fer un major esforç per a contribuir a la igualtat real entre dones i homes, donant suport a les propostes d’igualtat per a millorar la vida de les persones, de totes les persones.

Per tot això, els grups polítics municipals amb representació a l’Ajuntament de Gandia manifestem el següent:

1. Convidar la ciutadania a reivindicar un futur sense discriminació per raó de gènere i/o sexe, on homes i dones formen part de la nostra societat en igualtat de drets i responsabilitats. Reconeixem que la desigualtat es fonamenta en creences i comportaments amb base estructural diversa, i assumim la importància de promoure accions formatives i de sensibilització social.
2. Insistim en la necessitat d’intensificar des del municipalisme polítiques d’igualtat de caràcter interseccional i transversal –des de la mobilitat, atenció a col·lectius vulnerables, coeducació i conciliació, fins a infraestructures i esport– dotant-les econòmicament mitjançant l’elaboració de pressupostos amb perspectiva de gènere.
3. Donem suport a les dones que viuen en l’àmbit rural per tal d’augmentar els esforços en el desenvolupament de polítiques encaminades a fomentar l’ocupació i l’emprenedoria, i l’educació per a la igualtat d’oportunitats en este àmbit especialment.
4. Manifestem la importància d’aplicar i implementar la normativa vigent en matèria d’igualtat retributiva entre dones i homes.
5. Reclamem, en l’actual àmbit de crisi sanitària, la ratificació del Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) per a la dignificació del treball a la llar i les cures.
6. Reconeixem les iniciatives i accions del feminisme i assumim, com a pròpies, les esferes d’especial preocupació que afecten les dones: pobresa, educació i capacitació, salut, violència, conflictes armats, economia, poder i presa de decisions, mecanismes institucionals, drets humans, mitjans de comunicació i medi ambient.
7. Reafirmar el nostre compromís amb la igualtat de tracte i d’oportunitats i amb el ple establiment d’una igualtat real i efectiva.
8. Reclamem la necessitat de dotar les entitats locals dels mitjans necessaris per a dur a terme les competències en matèria d’igualtat i garantir l’impuls d’actuacions que contribuïxen a la convivència, el progrés i el desenvolupament social i econòmic sostenible.
9. Traslladar la present Declaració Institucional al Ministeri d’Igualtat, a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, i a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP).