El passat dissabte 29 de maig es realitzà la presentació oficial de la Vil·la romana de la Sort a càrrec de l’arqueòleg Emili Moscardó, el qual va parlar sobre el projecte de museïtzació del jaciment, en una xarrada i en una visita in situ. El diputat i l’alcalde de Ròtova, Jordi Puig, van estar acompanyats per representants del Museu de Prehistòria de València, adscrit a l’àrea de Cultura de la Diputació, i de la seua directora, María Jesús de Pedro; de Raquel Tamarit Iranzo, secretària autonòmica de Cultura (GVA), Francesc Xavier Rius Torres, diputat de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, i Josep Miquel Moya, Director General d’Esports de la Generalitat Valenciana, junt al veïnat de Ròtova, representants de l’Ajuntament; i alcaldies i regidories de la comarca.

La Vil·la Romana de la Sort de Ròtova és un espai d’interpretació arqueològic que permet conèixer sobre el terreny com era un assentament romà rural. El jaciment fou descobert el 2004 amb les obres de l’autovia del Morquí, o CV-60, actualment en reserva. Posteriorment amb les ajudes del Fons financerament sostenibles de la Diputació de València, l’Ajuntament de Ròtova ha pogut excavar i condicionar una part de la superficie arqueològica en una campanya executada el 2019.

L’arqueòleg Emili Moscardó ha tingut l’ocasió de presentar al públic una xerrada on ha incidit en el valor del jaciment i de la seua projecció en el món romà, contextualitzant el seu valor en el conjunt de la comarca. La vil·la està localitzada entre la via antiga denominada Camí Reial o Camí Vell de Xàtiva i el riu Vernissa, que unia les ciutats romanes de Saetabis (Xàtiva) i Dianium (Dénia). Aquesta darrera ciutat, capital del territori on se situa la Sort, exercia de màquina de drenatge del ager o camp. Al camp se situaven les vil·les o explotacions agrícoles que explotaven l’espai rural.

En cada vil·la hi havia tres parts diferenciades: la pars urbana o part residencial, la pars rústica o part agrícola i la pars fructuaria o zona industrial. En la primera se situava la residència del propietari, que podia ennoblirse amb les termes, cosa que va passar a Ròtova. En la tercera estaven els forns o terrisseria, a més d’altres activitats contaminats, que en cas de la Sort no s’han localitzat. I en la segona estaven les dependències agrícoles, com magatzems.

Aquesta darrera és la part que s’ha detectat en els últims treballs d’excavació i museïtzació, que han exhumat un edifici de planta rectangular composat per diversos departaments al voltant d’un pati així com la corroboració de la situació de la porta o accés principal de l’edifici, amb una amplada per al trànsit de carruatges. La relació de materials trobats al jaciment ha permés interpretar la funcionalitat agrícola d’exportació vitivinícola de l’assentament rural gràcies a la detecció d’una gran quantitat de recipients grans o gerres, anomenades en llatí dolium, on es vessava i macerava el most xafat a la premsa o torcularium  produït en l’explotació o fundus. Després, quan havia fermentat i s’havia convertit en vi, es trasvassava a àmfores, que es carregaven en carros i, pel camí de Xàtiva, anaven cap a Dianium per a vendre’s i, amb els beneficis, s’ennoblia la vil·la.

Més important ha estat la visualització de dues fases cronològiques de l’edifici. Una primera d’època de trànsit del món ibèric-tardorrepublicà romà al moment de l’Imperi (Segle I aC.- Segle I dC.), on només existia una navada o crugia. I una segona fase d’embelliment, ennobliment i ampliació de l’edifici amb la clàssica planta o model itàlic importat en forma d’estances al voltant d’un pati central, que es va bastir a meitat segle I dC i que va arribar fins al seu abandonament en la segona meitat del segle II dC- primeries del segle III dC.

Per al diputat de Cultura, Xavier Rius, “l’atenció als recursos culturals i patrimonials dels pobles menuts és fonamental en la lluita contra el despoblament i en la construcció d’un imaginari col·lectiu i identitari al voltant del nostre patrimoni”.

Per la seua banda, l’alcalde de Ròtova, Jordi Puig, ha manifestat “la necessitat de connectar els recursos patrimonials de la comarca amb altres edificis i poblacions i de construir una xarxa comarcal de patrimoni que revalore espais com el jaciment de la Sort”. També ha manifestat la seua satisfacció per haver recuperat “un espai llargament reclamat per la societat civil».

El jaciment de la Sort disposa encara d’alguns espais per a excavar en futures campanyes.