Isabel té el mèrit de ser la primera escriptora coneguda en llengua valenciana i va ser una de les primeres feministes conegudes. Era filla il·legitima del noble Enric de Villena i també besnéta del primer duc de Gandia, Alfons el Vell. En quedar-se òrfena va anar a viure amb la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim, va rebre la seua educació a la cort, parlava llatí i coneixia els escriptors clàssics.

Amb quinze anys, va ingressar al convent de les “Franciscanas Clarisas de la Santisima Trinitat” de València i va arribar a ser abadessa del convent. Isabel de Villena va impulsar les obres del convent, i el va convertir, gràcies a les substancioses donacions que captava, en una joia del gòtic valencià tardà. Era tanta la seua sabiesa que diversos escriptors de l’època anaven al convent a mantindre debats intel·lectuals amb ella, com ara Joanot Martorell o Ausiàs March.

Isabel va morir el 2 de juliol de 1490 a causa de l’epidemia de peste que va assolar València. 

Es una més de la Dones AVANTderades que protagonitzaren l’exposició a Gandia.

Elia Garcia-Lara Català, la dona que va patentar la rentadora

Concha Piquer, la Reina de la Copla

Jerònima Galés, la dona editora de llibres

Dorotea i Margarida Joanes, pintores valencianes del segle XVI

Viria Acte, l’esclava lliberta propietària d’un taller d’escultura a la València romana

Concepción Aleixandre Ballester i Manuela Solís Claràs, novena i onzena dones en graduar-se de tot el país

Amparo, la germana menuda del també pianista José Iturbi

Bonadada, la comare jueva de gran prestigi entre la noblesa d’Aragó