Com a regidora d’Educació, Infància i Política lingüística, no puc més que mostrar la meua gran preocupació pel que aquesta consulta suposarà per als nostres xiquets i xiquetes, per a la nostra llengua i per a l’organització de les nostres escoles.

En primer lloc, pel que fa als nostres xiquets i xiquetes, que són els que caldria posar sempre en el centre de les decisions i accions, garantir el seu dret a la igualtat d’oportunitats i a l’accés al coneixement de tots i totes, hauria de ser la prioritat de totes les institucions.

No així, aquesta llei, baix un fals paraigua d’ampliació de la llibertat de les famílies, crea un sistema educatiu que no compensa desigualtats. A menys possibilitat d’aprendre qualsevol contingut en altres àmbits, el que cal, és augmentar eixe contingut a les escoles, és a dir, si a ma casa no saben llegir i escriure, cal que a l’escola m’ensenyen a fer-ho, ningú es plantejaria no ensenyar a llegir i escriure als xiquets perquè la seua família no sap fer-ho o perquè no vulga que el seu xiquet ho aprenga, aleshores perquè ens ho plantegem quan parlem d’aprendre la nostra llengua?

L’aprenentatge de les llengües és una oportunitat que no podem negar als nostres fills i filles. No podem negar-los l’oportunitat de ser bilingües, perquè estarem negant-los la seua inclusió social, laboral i la seua possibilitat d’aprendre molt més ràpid una tercera llengua en condicions d’igualtat.

A València, parlem valencià i castellà, que són les dues llengües oficials i l’escola ha de garantir que tots els xiquets i xiquetes, aprenguen les dues llengües, per al qual es fa necessari que el valencià estiga present de forma vehicular, perquè les llengües s’aprenen parlant-les i la realitat és que molts xiquets i xiquetes sols poden parlar valencià a l’escola.

Pel que fa a la nostra llengua, no podem mirar cap altre lloc, quan tots els estudis diuen que el seu ús ha baixat considerablement els últims anys. Tenir una llengua pròpia ens identifica com a poble, no seríem valencians i valencianes sense el valencià. La nostra cultura, la nostra identitat, el nostre passat i el nostre present van acompanyats de la subsistència de la nostra llengua, per la qual cosa no deixarem mai de reivindicar-la com a part de qui som.

Totes les lleis vigents (constitució, Estatut d’Autonomia, Llei d’ús i ensenyament del valencià, LOMLOE) ens donen la raó quant a la defensa del valencià com a patrimoni de l’estat espanyol, com a riquesa de la nostra terra i com a tret d’identitat de tots els valencians i valencianes.

I pel que fa a l’organització de les escoles, en primer lloc, aquesta consulta tira per terra tota la labor que els professionals de l’ensenyança fan dia a dia, establint criteris pedagògics per prendre les decisions que afecten el currículum, a l’organització de les aules, a l’atenció de l’alumnat… aquesta llei fa desaparéixer tots eixos criteris consensuats per les comunitats educatives de cada centre i els substitueix per un únic criteri: l’elecció de la llengua base.

¿I que passarà amb les famílies que no obtinguen la majoria i que no puguen escolaritzar als seus fills en l’idioma que han elegit? No tenen dret a llibertat aquestes famílies? ¿I en Gandia, on amb la impossibilitat de canviar de centre per la mancança de places, hauran d’acceptar al llarg de tota l’escolarització dels seus fills i filles, una llengua que no és la que van escollir?

¿I quan les aules es descompensen pel que fa a necessitats educatives, nombre d’alumnes, nacionalitats, gènere, nivells socioeconòmics… sols perquè l’únic criteri a tindre en compte és la llengua elegida per la majoria de les famílies?

¿I quan s’hagen de duplicar tots els llibres en la majoria dels centres i conselleria diga que no té diners per poder comprar-los? Seran les famílies els qui hagen de pagar per ells?

Totes aquestes situacions que la comunitat docent tenim clar es produiran, ¿com va a resoldre-les la Conselleria que per una llei completament política i ideològica ha creat un problema on no existia?

Perquè recordem que amb el plurilingüisme es garantia l’aprenentatge tant del castellà com del valencià i la iniciació a una tercera llengua, de forma equitativa, fora com fora el centre i estiguera situat on estiguera situat, i que les famílies tenien llibertat a l’hora de triar el centre que volien per als seus fills i filles coneguen de bestreta quin era el pla lingüístic de tots els centres abans de decidir matricular-los. Ací hi havia llibertat.

Ara tot això ho perdem i si les famílies no entenen que triar el valencià a la consulta és l’única opció que garanteix el dret d’aprendre en igualtat dels seus fills i filles, perdrem molt més.

Molt de mal fa aquesta consulta després d’anys de lluita constant de tot un poble per mantindre viva la seua identitat i la seua llengua.

Per això vull finalitzar la meua intervenció demanant a la Comunitat educativa que es mobilitze, que faça com sols nosaltres sabem fer el treball pedagògic necessari perquè totes les famílies entenguen la importància d’aquesta votació i de l’únic vot compatible amb l’educació de qualitat dels seus fills i filles: TRIAR VALENCIÀ!

Esther Sapena, regidora d’Educació i Política lingüística