Té mil habitants, però un veïnat «molt unit, voluntariós i amb moltes idees». Així és Potries i així ho defineix el seu alcalde, Sergi Vidal, a més d’afegir que són «una gran família».

En Gente de la Safor parlem amb l’alcalde d’aquest municipi que lluita per dur a terme els seus reptes i millorar la vida dels seus ciutadans «encara que comptem amb pocs recursos». Centres de dia, ampliació de l’escola, el Porrat o l’atenció mèdica són els temes sobre els quals Vidal parla en aquesta xarrada.

• Quins són els reptes principals de Potries i com l’ajuntament els afronta?

Diria que un dels reptes que tenim a Potries en aquesta legislatura és mantenir el nivell del que ha significat Potries en els últims anys, tot i amb menys recursos econòmics que en legislatures anteriors.

Aquest any, el 2024, just l’any després del canvi de govern a la Generalitat Valenciana, ja estem notant retallades en les subvencions que rebíem fins ara. Això no només afecta Potries, sinó molts altres pobles que rebien molts ajuts que ens ajudaven a dur endavant la programació cultural, les inversions i moltes altres àrees de govern. Enguany, el 2024, estem notant que aquests recursos no són els mateixos.

Aleshores, veient com pot passar que si això continua creixent els propers anys, el principal repte serà mantenir tot el que hem estat fent fins ara amb menys recursos.

Però, sens dubte, per a nosaltres un dels reptes més importants d’aquesta legislatura és convertir a Potries en un poble verd. Un poble 100 % sostenible i resilient als efectes del canvi climàtic. Aquesta mateixa setmana hem presentat la imatge de l’estratègia que anem a seguir des del govern de Potries per a poder aconseguir-ho.

Amb «Potries poble verd» seguirem amb moltes iniciatives. Ja estan en marxa al poble obres per plantar 18 arbres nous que afavoriran a convertir els carrers en refugis climàtics per poder baixar les temperatures amb l’ombra. Però estem pensant moltes més altres solucions com noves zones verdes, ampliació de parcs, mobilitat sostenible, estalvi d’aigua i energètic…

• I tenen algun projecte important per a aquesta legislatura?

Sí, tenim dos projectes importants per a aquesta legislatura. Un d’ells és la construcció d’una residència i centre de dia per a persones majors, i l’altra és l’ampliació de l’escola de Potries. Són dos projectes que es van aprovar la legislatura passada, però ara, en aquesta, és quan han de fer-se realitat.

En aquests moments, estem treballant en aquests projectes, però també depenem de la Generalitat. Estem en contacte amb ells per avançar en aquests plans, però és un procés que costa perquè necessitem una bona coordinació amb ells i, de moment, no estem avançant tant com ens agradaria.

No obstant això, això no ens deté. Com en totes les legislatures, estem executant projectes que es van plantejar en legislatures anteriors, com l’ampliació de l’escola i la construcció de la residència, però també estem treballant en nous projectes.

Estem acabant de preparar alguna coseta per a decidir entre totes i tots a on volem invertir la gran quantitat de diners els pròxims anys.

• Això em recorda als pressupostos participatius que es fan en altres llocs.

Sí, és similar. Els pressupostos participatius solen tenir limitacions de pressupost, on la gent proposa projectes i després es vota què es vol prioritzar. Nosaltres anem més enllà. Convocar reunions amb la gent del poble per debatre quines són les coses que volem fer, sense limitacions de pressupost. Si hi ha propostes enfrontades, es poden portar a votació, però l’objectiu és involucrar a la comunitat en la presa de decisions.

• I en què punt es troba el projecte de la residència?

Pel que fa a la residència i el centre de dia, aquesta mateixa setmana adjudiquem el despatx d’arquitectes per redactar el projecte. Els processos són llargs i costosos, és una infraestructura de 17 milions d’euros, i hi ha moltes empreses que volen optar a redactar aquest projecte.

La idea és que durant els pròxims mesos es redacte el projecte i a principis de l’any vinent es puga triar una empresa constructora per començar les obres.

• I l’ampliació de l’escola?

Quant a l’escola, ja tenim un projecte redactat per un despatx d’arquitectes, però han sorgit complicacions que fan que s’hagen de destinar més diners dels previstos. Estem esperant una resposta de la conselleria per veure si podem obtenir aquests fons addicionals.

Òbviament, reclamem eixos diners perquè n’hi han coses que han sorgit sobre el projecte que eren imprevisibles i la normativa de l’edificant permet que ens donen més diners per si hi ha hagut un problema.

Són 900.000€ i si Conselleria no ens ho dona, algo farem. Ja hem fet una una petició formal, un registre formal a la direcció general d’infraestructures educatives per a què ens diguen si ens donen estos diners. Tenen un termini de 3 mesos segons marca la llei per a contestar.

Si la conselleria no ens contesta, el pitjor dels escenaris és que tenim menys diners i per tant, hem de decidir si no hem de fer alguna de les coses previstes en el projecte.

• Com afronten aquesta situació?

És complicat, perquè tenim un pressupost limitat. No podem renunciar a aspectes bàsics dels projectes, però hem de ser flexibles. Hem de revisar els plans i veure on podem estalviar sense comprometre el projecte. Per exemple, en el cas de l’escola, podríem reduir la qualitat de certs aspectes sense perdre l’essència del projecte.

• I parlant de recursos, també han hagut de buscar alternatives a la prohibició de les cremes agrícoles.

Sí, efectivament. La Generalitat ha prohibit les cremes agrícoles des de finals d’abril fins al 15 d’octubre, la qual cosa ens ha posat en una situació complicada. Fa dos anys ja van intentar prohibir-ho i hi va haver una forta oposició dels agricultors, cosa que va fer que la Generalitat reculara. Ara, la prohibició és total i no ens deixa marge de maniobra.

Per això, l’ajuntament ja va comprar una biotrituradora fa temps com a alternativa. Ara estem promocionant aquesta opció entre els agricultors i organitzant cursos de formació per assegurar-nos que es fa un ús adequat d’aquesta maquinària. La resposta dels agricultors ha estat positiva, ja que veuen en aquesta alternativa una solució viable.

En definitiva, estem treballant amb els recursos que tenim per mantenir els projectes en marxa i trobar alternatives quan ens trobem amb obstacles.

• La baixa atenció sanitària també és una reivindicació de Potries.

Potries depen de la zona del departament de salut de Gandia a nivell hospitalari, però en termes de atenció primària el centre de salut de Potries és el de Bellreguard, però tenim un consultori auxiliar obert cada matí amb un infermer disponible tots els matins. A més, comptem amb un metge o metgessa que acudeix per cobrir alguna de les dues franges horàries matinals. Això significa que si la jornada està dividida en dues parts, de 8 a 11 i de 12 a 15, cada dia almenys tenim un professional en una de les dues franges horàries del matí.

El problema és que el poble de Potries té una residència de persones amb discapacitat, on la necessitat d’atenció mèdica és constant i depèn del metge o metgessa del consultori auxiliar. La nostra població és comparable a altres que tenen un metge fixe, mentre que nosaltres ens veiem amb la necessitat de rebre atenció mèdica parcial en tres matins a la setmana.

Això és insostenible, ja que la vida dels nostres veïns depèn d’aquesta atenció mèdica. A més, a nivell administratiu, només comptem amb un administratiu que treballa dos dies a la setmana, el que no és suficient per cobrir totes les tasques. Aquesta manca de recursos no és justa i hem demanat una solució al centre de salut, però fins ara no hem rebut una resposta satisfactòria. Si la resposta continua sent negativa, haurem de mobilitzar-nos perquè els nostres veïns mereixen una atenció sanitària digna.

• Per què porten tant de temps en aquesta situació?

Aquest és un problema recurrent es repeteix. Fa aproximadament un any i mig, vam passar unes setmanes sense metge a causa d’una baixa sense cobrir. És frustrant veure com les necessitats dels nostres veïns no són prioritzades, fins al punt que moltes vegades no es destina el personal mèdic adequat per atendre les urgències. Aquesta situació és insostenible i afecta directament la qualitat de vida de la nostra comunitat.

• Com treballen el turisme a Potries?

Tot i no ser un poble costaner, a Potries treballem el turisme des d’una perspectiva cultural i patrimonial. Tenim una rica oferta cultural, amb activitats com concerts, visites a museus i tallers d’artesania. A més, celebrem esdeveniments com el «porrat» de Sant Blai, que és una tradició antiga que atrau visitants de tota la comarca. Treballem per promoure aquestes activitats i convertir Potries en un destí turístic reconegut per la seva riquesa cultural i històrica.

Intentem treballar el turisme des d’una vessant el més sostenible possible. És un projecte que ve de lluny també perquè al final el projecte turisme de Potries no es construeix sobre la necessitat de que vinguen persones a visitar Potries, sinó que el pas previ és tindre algo que oferir als turistes, perquè efectivament no tenim platja.

I això es construís investigant, tenint un bon projecte cultural i patrimonial darrere, perquè al final convertim el turisme de Potries en un turisme cultural. El principal recurs turístic és el cultural, el vindre a gaudir de de programació cultural, sobretot programació musical, de la visita al Museu cassoleria, de vindre a fer fer ceràmica a l’escola taller, o de vindre a veure la ruta de l’aigua per a per a conèixer com es rega tradicionalment l’horta històrica de la safor des del temps dels moriscos.

• El Porrat és un dels més visitats.

En el porrat es multiplica per 10 la població. El porrat és algo que naix molt segles arrere, al segle XVI, i gira al voltant de la veneració d’un sant. N’hi ha una relíquia de Sant blai del nostre patró que la tradició diu que cura els mals de gola i per tant tots els 3 de febrer, que és el dia de Sant Blai, hi ha una romeria de gent cap al poble de Potries.

El Porrat de Sant Blai no ha deixat mai de celebrar-se, però sí que ha evolucionat. La romeria continua existint, però hi ha moltíssima proposta artística i cultural que vindre a viure eixe cap de setmana. És molt bonic perquè gent de molts llocs, gent de la comarca que ha vingut tota la vida, que han vingut a les escoles quan eren menuts, tornen any rere any.

• Com descriuria Potries en poques paraules?

Definiria Potries com un poble que, tot i ser menut, és un poble gran perquè de les coses menudes fa coses molt grans. En poquets recursos pot fer moltes coses perquè hi ha molta creativitat, molta imaginació, voluntat i participació.

En Potries hi ha molt de bon ambient, molta germanor, molta comunitat. No hi han conflictes greus entre veïnats. I hi ha molta concòrdia, concòrdia de la de veritat.

I això és molt guai, perquè d’alguna manera sents que si estàs vivint en este poble no vens a dormir i ja està. Vens a viure i a compartir el teu temps amb persones que al principi no coneixies, si és que vens de fora o persones que han estat tota la vida i que et poden ajudar en un moment donat quan ho necessites. Podria dir que Potries és una família gran.