Una espasa Jedi i cremar gasolina

Aprendre, eixa és la clau que ens ha fet fortes com a espècie i és la única clau que pot salvar- nos de la desaparició. Després d’anys de classes magistrals i de científics que amb paciència i pedagogia explicaven el canvi climàtic, després de molts anys, de massa anys, comença a establir-se un consens al voltant de l’emergència climàtica. Però si de tot hem d’aprendre, d’aquest llarg procés també. Possiblement l’aprenentatge més immediat del tema relatiu al canvi climàtic, és que no podem ser tant lents aprenent. Hem de prestar atenció, confrontar idees i quan ens resulten contundents, prendre decisions que veritablement canvien les coses, ser valentes allí on estiguem.

 

 

Doncs bé, els que ho van veure ràpid, no per ser més intel·ligents sinó per estar plenament predisposats a aprendre, no hem deixat d’actuar constantment. Mireu sinó com hem aconseguit des del moviment ecologista i des de l’esquerra alternativa, amb molta lluita, molta energia i molt sacrifici, que les nostres diagnosi, les dels científics, siguen ja “políticament correctes” i que tots els programes electorals, tret dels feixistes, parlen de polítiques ambientals o de mobilitat per posar dos exemples.

 

 

Un gran moviment social ha crescut al voltant de l’emergència climàtica. Filles i pares, sembla fins i tot que de ideologies diferents, es manifesten als carrers per defensar el planeta. Però aquesta lluita no és de bades, no és clicar un “m’agrada” al face o anar a una mani, que també. El compromís, dels vertaders polítics i de la societat civil implicada, és molt més que això. És un compromís transformador, de canviar veritablement les polítiques de mobilitat, agrícoles, de territori, l’urbanisme, la educació…I per això fa falta valentia, perquè aquestes transformacions ja no són virtuals i sovint modifiquen el “jo egoista” vinculat a la comoditat i al híper-capitalisme.

 

 

A Gandia, el Partit Popular es nega a aprendre. Segurament si ho hagués fet en el passat, encara podria estar governant, però no, és superior a elles, no volen aprendre. Durant anys van voler allargar el Passeig de les Germanies i fer un pont transitable amb cotxe en lloc d’una passarel·la peatonal. Durant anys van voler construir blocs de 10 pisos a l’altre costat del riu en lloc d’un parc central que oxigenés el centre urbà. Durant anys el PP es va oposar a peatonalitzar el centre de la vila, però també Beniopa, Benipeixcar i el Raval. Sorprenentment, els regidors i regidores del PP es van oposar a peatonalitzar el pont vell, patrimoni centenari dels habitants de Gandia. Així podem omplir fulles, lamentablement, de posicionaments del PP contraris al bé comú, contraris a polítiques valentes contra el canvi climàtic i per una economia local i forta. Perquè són això, justament, les peatonalitzacions i els carrils bici, són polítiques d’emergència climàtica que generen directament un altre model de mobilitat. Fa anys que el PP diu que vol mobilitat sostenible, que estan per ella. No ens ho creiem, ja no per la nul·la garantia del passat, sinó perquè acompanyen aquest nou posicionament de propostes totalment contràries a la mobilitat sostenible, i perquè critiquen durament accions valentes que provoquen directament un canvi veritable en la mobilitat de la ciutat, fent-la més sostenible. D’entre les poques propostes de mobilitat que el PP proposa, dos per ser exactes, la seua proposta estrella és eliminar els carrils bici segregats en calçada que ja estan funcionant i que s’han demostrat un èxit. Una acció clarament en positiu que el Partit Popular vol eliminar.

 

 

Per altra banda, l’altra, la segona proposta, és fer carrers 30, on cotxe i bici comparteixen el ferm. Aquesta mesura fa anys que funciona a la nostra ciutat, i de fet la majoria de carrers del municipi són carrers 30. Pot ser, els regidors PP no han vist les senyals pintades en terra, senyals amb un dibuix d’una bici i un 30 encerclat. Però el que segur que no veuen és com de complicat és anar en bicicleta per les grans avingudes de la ciutat, aquelles que serveixen principalment per moure’ns. Allí no val cap carrer 30, no es possible conviure cotxe i bici. El plantejament caspós i antiquat, fonamentat en cremar gasolina tant com es puga, no permet que al cotxe se li lleve espai. Actualment en la majoria d’aquestes avingudes el cotxe ocupa el 95% de l’espai del carrer i els regidors del PP no volen cedir ni un pam a la bici. Fins a tal punt que pot ser plantegen unes voreres elevades per tal d’ocupar les boreres peatonals aparcant allí els cotxes i que així els clients entren des de la mateixa porta del vehicle dins de la tenda…un bot i alehop! Ja estem dins! El somni del PP, aparcar dins de la botiga.

 

 

Doncs sí, senyores del PP deixen de somiar en fums, la realitat és que als carrers 30, la majoria de cotxes ja no respecten ni la velocitat de 30 ni als ciclistes. En els carrers 30 sovint, hi ha males cares i clàxons per als qui ens atrevim a anar en bici ocupant el carrer, sense apartar- nos a un costat, que és el nostre dret. Doncs imaginen vostès, en avingudes d’important trànsit, com ara Sant Rafael, Raval, República Argentina o Beniopa… La resposta segons el PP és fàcil, busquem carrers alternatius per enviar als de les bicis, que les bicis són per a passejar i no tenen presa. I jo dic: …eooo, hi ha algú ahí??… Si la bici és un element de desplaçament alternatiu al cotxe, ho és perquè serveix per arribar als llocs de forma ràpida i segura, com quan un va a peu a treballar pel camí més ràpid i no va a passejar fent el tomb per Roís de Corella… Tant anar a peu, com en bici, suposa un esforç físic, cosa que amb el cotxe no passa, més enllà d’enfortir els turmells inferiors, i el dret superior. El cotxe és dels tres, el que ha de fer les voltes llargues i els sobreesforços de turmell inferior, les vies ràpides i fàcils han de ser per a vianants i per a bicicletes, perquè entre moltes altres coses, ells aporten vida, aporten economia als barris, aporten salut als usuaris, aporten proximitat, i els cotxes únicament aporten mort. Uns generen energia positiva i els altres generen CO2 que ens intoxica a totes i generen perillositat que, no oblidem, pot matar. Fa gràcia escoltar a un regidor del PP defensar els carrers 30 i no els carrils bici segregats i segurs. Jo em preste a acompanyar-lo juntament amb la seua família un matí a l’escola, una aventura desagradable. Segurament aquest senyor em dirà: és vostè un inconscient, tot un irresponsable per anar en bici a l’escola… quan és justament tot el contrari, és una gran responsabilitat i una gran consciència, perquè això, regidor del PP, això és respondre activament a l’emergència climàtica. I fer un carril segregat en calçada, és una gran acció derivada directament de l’emergència climàtica. Perquè els carrils bici són per tal que totes, especialment les famílies, puguem anar a les escoles en bici, a casa dels iaios en bici, al treball en bici, a fer la compra, a l’hospital…

 

 

Per tant polítics i militants del PP i afins als seus radicals plantejaments, facen ja el pas d’aprendre, eixa és únicament la clau. Veure, analitzar i aprendre i si cal, canviar d’hàbits i de propostes. Deixen de cremar gasolina a la ciutat, deixen de somiar amb el carrer major ple de cotxes i deixen de somiar amb succionadors de cotxes a la porta dels comerços, no existeixen, ni existiran. Si de veritat, defensen la nostra economia local, donen suport a l’ús de la bici i del caminant, cuiden al vianant i al ciclista, perquè són els dos grans mitjans consumidors dels nostres comerços, els mitjans que aparen a comprar, a xarrar i a contemplar i gaudir de les nostres tendes, a generar ambient, moviment i bon estar, eixe és l’ambient de Gandia, l’ambient que l’ha fet sempre especial, la proximitat. Deixen el “lado oscuro” i se sentiran millor com a ciutadans i com a persones, nosaltres, si els fa il·lusió els comprem un làser Jedi en una de les botigues del carrer Major o del Jardinet, a peu o en bici, arribem en un bot. No patisquen pel temps que perdrem, per tal que vostès canvien, farem l’esforç, i fent-lo, en bici o a peu, guanyarem salut i estalviarem diners, perquè de camí aprofitarem per fer alguna gestió pendent. Visquen els làsers jedis.

 

ÚLTIMAS NOTICIAS

NOTICIAS DESTACADAS

Gandia invierte 3,6 millones de euros anuales para mantener sus zonas verdes

El mayor servicio de mantenimiento de parques y jardines de Gandia hasta la fecha...

El Teatre Serrano acull l’Homenatge a la Paraula en honor a Vicent Andrés Estellés

El pròxim divendres, 13 de desembre, a les 19:00 h, tindrà lloc al Teatre...

El Consorcio de Bomberos refuerza la lucha contra incendios forestales en La Safor con un nuevo vehículo BFP

El Consorcio Provincial de Bomberos de Valencia (CPBV) ha presentado el nuevo vehículo Bomba...