Xavier Mas Craviotto, Jordi Sebastià i Ferran Torrent, Literaris Ciutat de Gandia 2022

spot_img

Xavier Mas Craviotto, amb La llum subterrània, és el guanyador del LX PREMI AUSIÀS MARCH DE POESIA. Jordi Sebastià, amb Un afer europeu, és el guanyador del XLIV PREMI JOANOT MARTORELL DE NARRATIVA. Els llibres guardonats seran publicats a Edicions 62 el gener de 2023.

El VI PREMI JOAN ROÍS DE CORELLA A LA TRAJECTÒRIA LITERÀRIA VI ha recaigut en l’escriptor i periodista valencià Ferran Torrent.

La llum subterrània de  Xavier Mas Craviotto

El llibre té tres parts, precedides d’un poema preliminar i seguides d’un altre d’epilogal. La primera part són tres «Notes esparses per a la representació d’un origen». La segona part, «La foscor primigènia», i la tercera, «La llum subterrània», contenen setze poemes cadascuna. El conjunt compon un llibre molt travat, ben construït, que aconsella fer-ne una lectura seguida i pausada i que s’imposa per la força de les imatges, per la precisió del vers i per l’emoció genuïna que ha fet néixer els poemes.

En aquest nostre dir petit hi ha un cel d’argila,

una ciutat de rodamons i la il·lusió d’unes escales:

baranes de fum que esperen amb paciència

la por continguda en una mà,

graons que maliciosament s’allarguen

per fugir del peu que fuig,

replans que s’obren indolents

al nostre desig pòstum.

Hi haurà fosques d’estella

en la buidor del soterrani,

hi haurà una llum d’espasa

ben clavada als fonaments.

XAVIER MAS CRAVIOTTO (Navàs, 1996) va estudiar Filologia Catalana i un postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials a la Universitat de Barcelona. Actualment treballa de professor de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Bristol, al Regne Unit. És un dels cofundadors de Com ho diria, una plataforma digital especialitzada en l’argot juvenil del català. Ha publicat la novel·la La mort lenta (Premi Documenta 2018) i els poemaris Renills de cavall negre (Certamen Art Jove Salvador Iborra 2018) i La gran nàusea (2021). Ha guanyat una vintena de premis literaris de narrativa i poesia i ha participat en alguns reculls de relats col·lectius. La llum subterrània ha obtingut el premi Ausiàs March de Gandia 2022.

Un afer europeu de Jordi Sebastià

El jove periodista Joan Ballester viatja a Brussel·les a cobrir un acte protocol·lari i sense interès en les institucions europees; la visita li permet deixar enrere per uns dies problemes sentimentals i familiars als quals no vol enfrontar-se.

A la capital d’Europa, però, s’assabenta de la imminent aprovació d’un tractat comercial que perjudicarà letalment els productors de taronja valencians. Ballester, periodista escèptic però vocacional, ha detectat la notícia i decideix quedar-se a Brussel·les per esbrinar els interessos que s’amaguen darrere d’aquell acord.

Entre Brussel·les i Estrasburg, sota una pluja gairebé permanent, Joan s’endinsa en les clavegueres de la política, plena d’hipocresia i violència soterrada, protagonitzada per lobbistes implacables. I tanta curiositat pot resultar perillosa.

“Una telefonada del director una vesprada de diumenge no pot anunciar res
de bo. És gairebé segur que implicarà treball, més treball. Se suposa que
els periodistes de l’era digital hem d’estar permanentment alerta…”

“Si no fora per la taronja, ningú no en faria cas, però a veure si així la gent s’adona del que implica la política comercial de la Unió Europea. De tractats com aquest se’n signen cada dia i pràcticament no se’n comenta res, els mitjans repeteixen el mantra del progrés, la llibertat de comerç i les oportunitats
de negoci, i au!, endavant i que en vinga un altre.”

JORDI SEBASTIÀ (Burjassot 1966) ha treballat com a periodista i ha sigut alcalde del seu poble i diputat al Parlament Europeu. Ha publicat llibres de reportatges, Llàgrimes de cotó de pols i de silenciLa dignitat i l’aixada, assajos, El parany cosmopolitaQuadern de l’Europa trista, i contes, Atzucacs. Ha traduït els poetes portuguesos  Eugénio de Andrade i Sophia de Mello. Ha escrit guions i ha dirigit el migmetratge Un dia com un altre i el documental La Fifla. El protagonista de la seua primera novel·la, Un assumpte de perifèria, torna -vint anys després- per protagonitzar aquest afer europeu.

VI Premi Joan Roís de Corella a la Trajectòria Literària: a l’escriptor i periodista valencià Ferran Torrent

Per unanimitat dels membres del Consell de l’IMAB, el premi a la trajectòria és per a Ferran Torrent, el qual compta amb una llarga i reconeguda creació literària en la nostra llengua i vora 30 obres publicades. Tot i que és conegut per la seua producció de novel·la negra i la sèrie Toni Butxana i Hector Barrera, també ha escrit llibres de viatges, guions per a cinema, articles periodístics, assaig i, a més, quatre de les seues obres s’han portat al cinema i ha sigut traduït a diversos idiomes.

Torrent es caracteritza per dos aspectes: d’una banda, pel seu «estil àgil i pròxim a la societat sense deixar de banda la normativa»; i, d’altra banda, per ser el responsable de «la popularització de la novel·la negra en la nostra llengua».

Ferran Torrent (font: AELC)

Ferran Torrent Llorca neix a Sedaví, comarca de l’Horta, el 30 de maig del 1951.

«A casa meua jo era el que, davant la xemeneia, a les llargues nits d’hivern, o bé sota el porxo en una nit primaveral, assumia la responsabilitat d’entretenir els components de la família, el xai inclòs. Era molt pesat, francament. Hi havia dies que tothom escampava el poll fugint de mi. A més, feia trampa. De vegades plagiava fragments de narracions de Jules Verne, les retocava una mica i les explicava amb una increïble pompositat. Per sort, entre la meua família la lectura no ocupava un lloc preeminent i cap dels membres se n’adonava de la martingala creadora.» (Escriptor del mes. Abril 1996. Institució de les Lletres Catalanes)

Comença la carrera de Dret, però la deixa i comença a treballar com a representant comercial i després en altres oficis. Més tard treballa com a redactor, i des de l’èxit de les primeres novel·les, es dedica a la tasca d’escriptor i periodista.

La primera novel·la, La gola del llop (1983), l’escriu en col·laboració amb Josep Lluís Seguí. L’any següent publica No emprenyeu el comissari, que amb un índex de venda insospitable marca l’inici de l’èxit com a autor de novel·la negra. El periodista Hèctor Barrera i el detectiu Butxana, personatges centrals d’aquesta novel·la, apareixeran novament en les següents novel·les, Penja els guants, Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1987), premi dels lectors d’El Temps del 1988, Cavall i rei (1989) i L’any de l’embotit (1992). L’any 1994 surt publicada l’autobiografia novel·lada Gràcies per la propina, premi Sant Jordi de novel·la del mateix any. Continua la seva producció amb títols com La mirada del tafur (1997), Semental, estimat Butxana (1997), escrita juntament amb Xavier Moret, L’illa de l’holandès (1998), Cambres d’acer inoxidable (2000) i La vida en l’abisme (2004), publicada simultàniament en català i en castellà, finalista del premi Planeta.

Amb la novel·la Societat limitada (2002) rep els premis Joan Crexells de narrativa (2002), Premi Nacional de la Crítica (2002), Crítica Serra d’Or (2003) i Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2003). Aquesta novel·la inicia una trilogia dedicada a les trames de corrupció i els jocs d’interessos entre la classe política, l’empresarial, els caps de policia i els periodistes a la ciutat de València, que continua amb Espècies protegides (2003) i Judici final (2006). Només socis (2008), és una novel·la que ret homenatge a molts dels seus personatges més coneguts, com Toni Butxana, el comissari Tordera, Juan Lloris o els germans Torres. En la novel·la Un dinar qualsevol (2015) apareixen personatges reals, com ara Paco Roig, barrejats amb d’altres de ficticis, com un alter ego de l’autor, un periodista que vol descobrir la veritat del modus operandi a la ciutat de València.

També cal fer esment de Tocant València (1995), on a través de diverses cròniques, reportatges, entrevistes i articles dona la seva visió sobre la societat valenciana; i un llibre a mig camí de la narrativa i el llibre de viatges, Living l’Havana (1999). Pel que fa al teatre, juntament amb Carles Alberola ha escrit les obres inèdites O tu o res, estrenada a Albalat de la Ribera el 1991, i Nit i dia, estrenada a València el 1993.

Aconsegueix un estil personal, un llenguatge directe i incisiu, i unes dosis d’humor que donen coherència als argots del gènere. Segons Àlex Broch, utilitza «una llengua força àgil que és rica en expressió popular, enginyosa en la caracterització, ràpida en el diàleg, moderna en l’adjectivació, aguda i divertida en les comparacions». I Jaume Fuster ens diu: «Aquesta és la gran aportació de Torrent: la normalització d’escriure novel·la –i novel·la de gènere– des del País Valencià per a tots els Països Catalans. I, és clar, la torna de l’èxit que l’ha convertit en un dels escriptors més llegits. I encara una altra aportació transcendent: tot això sense renunciar al registre lingüístic propi, amb les variants valencianes que fan dels seus textos un retrat de primera mà dels usos reals del parlar de l’Horta i de la ciutat de València.»

Ha participat en la redacció de guions per a ràdio, televisió i cinema. També col·labora amb articles i cròniques per a la premsa escrita, com El PaísEl PeriódicoEl Punt Avui, i participa esporàdicament en debats en diverses televisions públiques. Des de fa anys se’l pot escoltar al programa La primera pedra de l’emissora de ràdio Rac1.

Quatre de les seves novel·les han estat adaptades al cinema: Francesc Bellmunt adapta i dirigeix Un negre amb un saxo (1989) i Gràcies per la propina (1997); Sigfrid Monleón adapta i dirigeix L’illa de l’holandès (2001), guanyadora entre d’altres del premi Goya al Millor Guió Adaptat del 2002, i Ventura Pons adapta i dirigeix La vida abismal (2007).

Té obra traduïda a l’alemany, el castellà, el francès i l’italià. 

spot_img

ÚLTIMAS NOTICIAS

El chef Manuel Alonso deja la Dirección Gastronómica del Molí Nou Beniflá

Tras cinco años de colaboración, el chef Manuel Alonso ha dejado sus funciones como...

La XXXV Trobada d’Escoles en Valencià se celebrarà a Ròtova

La XXXV Trobada d’Escoles en Valencià de la Safor-Valldigna se celebrarà aquest any a...

Oliva mejora la accesibilidad del Centro de Salud Jaume Roig

El Ayuntamiento de Oliva ha iniciado el proyecto de remodelación de accesibilidad del Centro...
spot_img

NOTICIAS DESTACADAS

El chef Manuel Alonso deja la Dirección Gastronómica del Molí Nou Beniflá

Tras cinco años de colaboración, el chef Manuel Alonso ha dejado sus funciones como...

La XXXV Trobada d’Escoles en Valencià se celebrarà a Ròtova

La XXXV Trobada d’Escoles en Valencià de la Safor-Valldigna se celebrarà aquest any a...

Oliva mejora la accesibilidad del Centro de Salud Jaume Roig

El Ayuntamiento de Oliva ha iniciado el proyecto de remodelación de accesibilidad del Centro...