La raó de ser del feminisme és eixamplar i millorar la vida de totes les persones, garantint els drets de ciutadania i, en especial de les dones, impulsant canvis socials estructurals per a la inclusió social. 

Després de 111 anys, el feminisme global està més viu que mai. S’estén per tot arreu on les dones compartim lluites a través de les xarxes i ens donem suport per avançar en drets. Al País Valencià, el feminisme s’escampa de forma transversal i s’exerceix a les associacions veïnals, esportives, ecologistes, en defensa de la salut, els drets humans, l’urbanisme, la cultura o l’educació. A tot arreu, dones i homes feministes s’impliquen des de les seues organitzacions i ocupacions, arreplegant el testimoni dels moviments feministes, estenent el feminisme per tots els llocs. 

El feminisme i la democràcia s’enforteixen del debat assossegat i la reflexió en profunditat. Discrepar és créixer, però el to d’insult i menyspreu que s’està establint al diàleg polític i a les xarxes socials és inacceptable i inútil per aprofundir en la igualtat social. Les dretes i ultradretes estan enterbolint eixe diàleg, amenaçant qui pensa diferent, difonent falsedats, volent imposar la seua visió del món excloent i denegant el dret de les dones i dels homes a ser lliures, estimar qui vulguen i sentir-se com vulguen, més enllà dels rols de gènere. 

Des del feminisme lluitem contra eixa intolerància, impulsant una societat plural i diversa, on els drets de les persones i la seua autonomia siga el centre de les polítiques. Perseguim una societat complexa, rica i diversa on cuidar, curar i criar siguen els eixos de la vida econòmica, social, política i familiar. 

La pandèmia ha mostrat que el funcionament de la nostra societat capitalista, es sosté en el treball de cures que duen a terme fonamentalment les dones, però que el sistema no reconeix. Els avanços que s’havien assolit en els darrers temps estan en perill de retrocés perquè la pandèmia reforça desigualtats i vulnerabilitats en els sistemes socials, polítics i econòmics. 

A més, aquesta crisi que ve a sumar-se -si no és un efecte- a les crisis econòmica i climàtica que ja arrossegàvem. Per eixa raó, apostem per l’ecofeminisme com l’opció política que aposta per un canvi de model socioeconòmic sostenible, que pose la salut de les persones i el planeta al centre de les polítiques, descartant el model econòmic fracassat injust i depredador, cap un model d’economia sostenible on les cures i el sosteniment de la vida estiguen al centre. 

Des dels ajuntaments, que som la primera porta a la ciutadania de les polítiques públiques, hem de fer un major esforç per contribuir a la igualtat real entre dones i homes, donant suport a les propostes feministes per millorar la vida de les persones. De totes les persones. 

Enguany, el 8 de març serà diferent. Patim una pandèmia mundial que no ens permet ajuntar-nos, ni tocar-nos, ni abraçar-nos. Enguany no podrem eixir als carrers a manifestar- nos. I per això, la lluita feminista pels drets de les dones enguany és més necessària que mai. 

Alícia Izquierdo i Sesé

Grup municipal Compromís Més-Gandia Unida