No hi ha dubte que les ciutats espanyoles amb marcada tradició turística, com Gandia, s’enfronten en l’actualitat a un problema sistèmic que té molt a veure amb l’envelliment dels seus equipaments hotelers i turístics i en els què les estratègies de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes es constituïxen com a autèntiques palanques imprescindibles per al desenvolupament del nostre major senyal d’identitat.

Estem, sense dubte, davant el complicat repte de mantindre i millorar la posició de Gandia com a destinació turística d’èxit i referència internacional en un escenari d’absolut posicionament de les ciutats i regions competidores.

En el context de la necessària posada en valor de la fragilitat del nostre territori i ecosistema, des de l’Ajuntament de Gandia sempre hem apostat per mantindre les moratòries urbanístiques davant les propostes de reclassificacions de sòl verge juntament amb la plena contenció d’un creixement desordenat incompatible amb el medi ambient. 

Els Plans de protecció del litoral aprovats pel Botànic, com el PATIVEL que han blindat encertadament l’escassa zona costanera lliure d’urbanització i edificació que ens queda, com és la platja de l’Ahuir exigixen en el sòl ja artificial i urbanitzat models i procediments de reconversió molt més flexibles i generosos.

Els incentius urbanístics a la renovació adequadament contextualitzats en les morfologies en les quals s’inserixen, s’han constituït com una autèntica oportunitat per a la reconversió i modernització de molts immobles turístics fomentant la renovació de l’oferta obsoleta i l’augment de la qualitat, tot això sense consum de nou sòl.

Gandia, com a ciutat pionera i a la vanguarda d’estes tècniques urbanístiques, ja partia de la primera normativa sobre l’incentiu de l’ús hoteler aprovada des del 2007, un marc regulador que va generar una inversió total superior als 10 milions d’euros i que va suposar una autèntica reconversió de la nostra planta hotelera. De fet i a través d’esta norma, els nostres complexos hotelers entre ells l’Hotel Safari, l’Hotel Los Robles, l’Hotel Bayren, l’Hotel Cibeles o l’Hotel Tres Anclas van poder modernitzar i renovar els seus edificis i augmentar les seues categories.

Recentment l’incentiu hoteler va permetre l’obertura de l’Hotel Senator a la Platja de Gandia i pròximament facilitarà la construcció d’un nou Hotel de categoria superior en el solar dels Cines Tugar, d’un nou hotel en la discoteca Pati-Pami, tots dos a la Platja Nord o l’Hotel-Boutique Sofia, com a primer hotel que tindrem en ple centre històric de Gandia.

La norma va ser aprovada el passat més per la Conselleria de Urbanisme de la Generalitat Valenciana i planteja un augment del coeficient d’ocupació de la parcel·la juntament amb un increment de fins de dues plantes més àtic; una millora ajustada i conforme amb el sky line de la ciutat i al seu perfil urbà. Esta normativa no descarta els hotels singulars de major altura que en la seua consideració d’icones o fites de referència puguen emplaçar-se en els nous espais d’oportunitat, com la nova zona d’interacció port-ciutat en el Moll sud del Port de Gandia.

Ampliem també l’àmbit d’aplicació de la normativa on abans estaba prohibir, da tal manera que ara permetrem nous Hotels en zones com Equipaments Privats, els Polígons Industrials de Benieto, Alcodar o Sanxo Llop i fins i tot els possibles hotels rurals a la zona de Marxuquera.

L’objectiu del Departament és incrementar l’oferta hotelera front a l’extra hotelera que representen els habitatges turístics que en l’actualidad superen més de 2.500 unitats i que comencen a superar la capacitat de càrrega máxima de la nostra ciutat. 

Finalment, no oblidem que el incentiu hoteler no és un premi sense contraprestacio, perque ací tots guanyem. 

En un marc d’autèntica col.laboració pública-privada Gandia rebrà les corresponents compensacions en zones verdes i parcs públics que permetran posar en valor l’Anella Verda de la ciudad. Un autèntic corredor ecològic i natural i una estratégica xarxa d’espais oberts que comença a configurar-se com un referent de sostenibilitat a nivell estatal.

D’altra banda l’incentiu hoteler reclama uns arquitectura d’excel.lència i prestigi.  Les solucions arquitectòniques d’ecodisseny, funcionalitat i versatilitat han de ser la carta de presentació en este nou escenari d’eficiència energètica, mobilitat, canvi climàtic i intel·ligència artificial.

Des d’esta perspectiva confirmem l’objectiu de la renovació turística com a prioritat i com una de les estratègies públiques vitals del Departament d’Urbanisme amb el nostre Plan de modernització, millora i increment de la competitivitat