Gandia va acollir dissabte passat la tercera trobada de la família Paredes-Muñoz, 88 anys després de la seua separació durant la Guerra Civil Espanyola, sota el lema “que les guerres no tornen a separar a germans i amics”.

La primera tinenta d’alcaldia i regidora de Memòria democràtica, Alícia Izquierdo i el diputat gandià al Congrés i representant de Memòria democràtica, Nahuel González els van rebre al Teatre Serrano, un lloc simbòlic, on Juan Paredes Muñoz, un dels protagonistes d’aquesta història, va treballar durant anys després de la seua arribada a Gandia en 1940. Aquest espai, al costat d’altres cinemes com el Cinema Pau i La Torrassa, va formar part de la vida quotidiana de Juan i la seua família.

«Els protagonistes d’aquesta història no són famosos, però representen la història de milers de famílies. Això és el que fa noticiable aquest informació», ha assegurat Izquierdo. 

Un retrobament marcat per la història i la memòria

El 16 de setembre de 1936, Puebla de la Reina (Badajoz) va ser presa per l’exèrcit nacional, marcant la dramàtica separació de la família Paredes-Muñoz. Aquesta família, originària també de Guareña, va viure les conseqüències doloroses de la guerra, que els va separar per sempre: alguns dels seus membres es van unir al bàndol republicà, uns altres van morir o van ser enviats a camps de concentració, i altres es van exiliar a França, on també van patir les seqüeles de la Segona Guerra Mundial. La dispersió i el silenci van acompanyar la seua història durant dècades.

El més jove dels germans, Juan Paredes Muñoz, es va traslladar a Gandia amb la seua esposa Antonia Carrillo Apol·lo i la seua filla Isabel Paredes Carrilo en finalitzar la guerra, on van reconstruir la seua vida i van començar un nou capítol que hui els seus descendents recorden i celebren.

Una història desconeguda fins a la pandèmia

Fins al confinament com a conseqüència de la pandèmia per COVID-19 els descendents desconeixien completament les perícies i sofriments que van viure els germans Paredes després de la seua separació en 1936. Va ser durant la pandèmia, en investigar la història familiar, quan van anar descobrint l’existència de molts d’aquests familiars i l’impacte devastador de la guerra en les seues vides. 

Durant el confinament un dels nets dels germans Paredes, Alejandro Solís Paredes, va trobar una cinta de cassette amb entrevistes realitzades als seus avis en els anys 80. En aquestes gravacions, narraven detalls de la seua vida a Extremadura abans de la guerra, així com la seua arribada a Gandia. 

Inspirats per eixos testimonis i amb l’ajuda de xarxes socials, arxius històrics i el suport del rector de Puebla de la Reina, els descendents de Juan Paredes van aconseguir localitzar a familiars dispersos, inclosos aquells exiliats a França. Així va començar una sèrie de retrobaments familiars, carregats d’emoció i descobriments.

Programa de la III Trobada de la Família Paredes

Després de la recepció al Teatre Serrano, van iniciar un recorregut cultural pel centre històric de Gandia, guiat pels nets de Juan Paredes Muñoz. Es van visitar els llocs més emblemàtics relacionats amb la vida de la família a la ciutat, rememorant anècdotes i oferint una perspectiva històrica sobre la seua experiència després de la Guerra Civil.
Al migdia van acudir al Cementeri municipal de Gandia on van realitzar un acte commemoratiu depositant flors en la tomba de Juan Paredes Muñoz i la seua esposa Antonia Carrillo Apol·lo, en reconeixement al seu llegat i en record de la seua història.

Per acabar amb un dinar familiar, perquè els descendents de la família Parets pugueren conèixer-se i compartir experiències. La vesprada i la nit va seguir amb activitats de convivència de la família, per a estrényer llaços. «Hi ha molts anys de separació que recuperar. Aquesta trobada, a més d’enfortir els llaços familiars, cerca també mantindre viva la memòria històrica i reflexionar sobre les lliçons que ens va deixar la Guerra Civil Espanyola, ja que l’esdevingut a la família Paredes és, en realitat, la història de les famílies de gran part d’aquest país», ha conclós González.