La platja de l’Auir ha iniciat aquesta setmana una nova etapa amb l’inici dels treballs corresponents a la Fase I del Projecte de Restauració Dunar, una actuació considerada estratègica per a preservar el litoral i recuperar un dels espais naturals més valuosos de Gandia.
La intervenció compta amb l’aprovació definitiva de la Direcció General de la Costa i el Mar, publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) dimarts passat, 3 de febrer, i forma part d’un projecte global amb un pressupost aproximat de 6,7 milions d’euros, finançat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
La regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat i Emergència Climàtica, Alícia Izquierdo, ha visitat l’inici de les obres i ha destacat que es tracta “d’un projecte llargament treballat i esperat, fruit de molts anys de lluita i defensa perquè la platja de l’Auir no fora urbanitzada”. Segons ha remarcat, l’Auir és “una de les poques platges verges que es mantenen al litoral valencià i una de les grans joies naturals no sols de Gandia, sinó de tota la costa mediterrània”.
Aquesta primera fase, amb una inversió pròxima als 2 milions d’euros i un termini d’execució d’entre quatre i cinc mesos, actua sobre una superfície d’uns 24 hectàrees. Les actuacions permetran preparar l’espai per a una restauració real del sistema dunar mitjançant l’eliminació de vegetació al·lòctona i invasora —com palmeres i canyes— des del carrer Ribera Baixa fins al límit amb Xeraco, així com la retirada d’infraestructures impròpies, restes d’antics conreus, tanques i camins que alteren la dinàmica natural del paratge.
“El que fem és tornar aquest espai a la seua essència més natural”, ha assenyalat Izquierdo, qui ha volgut subratllar que “no estem parlant només d’una obra, sinó d’una aposta estratègica de ciutat. Defensar la sostenibilitat és entendre el progrés més enllà de l’asfalt, és recuperar espais naturals, tornar-los a la ciutadania i garantir que les futures generacions hereten una ciutat millor”.
La regidora ha situat el projecte dins de l’estratègia global de Gandia davant el canvi climàtic i ha recordat que els recents episodis de pluges intenses, vents forts i fenòmens meteorològics extrems “evidencien que les solucions basades en la natura són les solucions reals i eficaces”. En aquest marc, ha vinculat la restauració de l’Auir amb altres actuacions municipals com la del Barranc de Beniopa, la creació de refugis climàtics o el desenvolupament de noves zones verdes.
Per la seua banda, la coordinadora general d’Urbanisme, Mayte Alonso, ha remarcat que el projecte “s’alinea plenament amb l’estratègia municipal de sostenibilitat turística i de model de ciutat”. Ha explicat que, en fases posteriors, permetrà configurar un gran itinerari litoral entre Gandia i Xeraco, amb dos quilòmetres de llargària i més de 120 metres d’amplada addicional respecte a l’actual platja.
Alonso ha destacat que aquesta actuació “no sols recupera un espai natural d’alt valor ecològic, sinó que suma un nou recurs de gaudi, passeig i connexió amb la natura, compatible amb un model turístic sostenible i respectuós”. També ha subratllat l’ajust tècnic del projecte per a respectar la dinàmica natural del terreny, millorar el drenatge i evitar impactes innecessaris, gràcies al treball coordinat amb la Demarcació de Costes.
Finalment, el director general de Medi Natural, Daniel Muñoz, ha afirmat que la restauració de l’Auir “expressa de manera molt clara dos models oposats d’entendre el territori i de governar”. Muñoz ha criticat les polítiques de la Generalitat Valenciana, que “estan desmantellant en molt poc de temps figures clau de protecció del territori, com el PATIVEL, creades per preservar els últims espais naturals del litoral”.
“Quan es desprotegeix el territori —ha afegit— no sols es perd paisatge, també es perd seguretat, perquè aquests espais compleixen funcions essencials davant els riscos climàtics”. En contraposició, ha defensat el model de Gandia, basat en protegir, restaurar i posar els espais naturals a disposició de la ciutadania, “un model que ens fa més segurs, més resilients i més ben preparats com a ciutat davant els efectes del canvi climàtic”.