Sempre se sol dir que totes les eleccions són importants. I, és de veres, totes ho són. Però, en este cas, les eleccions europees de diumenge que ve són transcendentals. No hem d’oblidar que més del 60% de les lleis que marquen la nostra vida es dicten des de la Unió Europea. En este sentit, és el Parlament Europeu el que aprova la majoria de les normes de la nostra convivència i del nostre dia a dia. Al mateix temps, són les mateixes institucions europees les que fan possible que arriben diners als municipis. En altres paraules, és Europa la que ens ajuda a fer avançar els nostres pobles i les nostres ciutats.
Tothom coincidirà en el fet que hem de continuar avançant en drets. Així, quan els socialistes i les forces d’esquerres han governat Europa, les coses han eixit millor. Tan sols hem de recordar la greu crisi econòmica que vam viure a partir de l’any 2008. En aquell moment, la Unió Europa estava pràcticament en mans conservadores. I, quina va ser la recepta per a l’eixida d’esta crisi? Austeritat, retallades i patiment per a moltes persones i famílies.
Molt diferent ha sigut la gestió de la crisi de la covid-19 durant la legislatura que ara conclou, on els socialdemòcrates hem tingut un vertader poder de decisió en el continent europeu. Algú creu que si haguera governat a soles la dreta, l’eixida de la pandèmia haguera estat tan ràpida i eficaç com ha sigut en estos últims anys? Evidentment, haguera sigut una resposta diferent. Per això, és fonamental tindre pes en les institucions europees.
Per posar algun exemple més, a principis d’any tots vam poder veure en els mitjans de comunicació protestes massives d’agricultors arreu de tota Europa. Curiosament, el comissari europeu d’Agricultura pertany a un partit ultra. D’esta manera, quan les forces polítiques reaccionàries manen en les institucions que són de tots, fem passos enrere.
Davant d’esta situació, la resposta és fàcil: dipositar la nostra papereta en l’urna confiant en els socialdemòcrates per a oferir una resposta de certesa, ara que el món està tan agitat. La gent el que vol és que, quan hi haja marejol polític, que els polítics sapiguem donar una resposta clara i certa als problemes reals de les persones. Esta actitud és, precisament, el que esperen els ciutadans de nosaltres, que els brindem una altra vegada la resposta necessària per a superar els problemes actuals d’Europa i del món.
Quan la situació ve mal donada, el valor que a tots ens unix i ens fa més forts, és la convivència. Ara més que mai, hem d’apostar per una política sensata del respecte; per una política amable i amb trellat, evitant la bronca i l’ambient crispat. Però, també, per una política resolutiva davant els nous reptes que tenim les ciutats per davant.
Ara més que mai, Espanya es mereix una dreta raonable i patriòtica. D’esta manera, no hi ha res més patriota que defensar al teu govern encara que no l’hages votat; que defensar per damunt d’opcions partidàries, els interessos generals del teu país. Tot i això, si la dreta ha de triar entre Milei o Espanya, clarament tria Milei; si han de triar entre allò que els convé a ells o allò que li convé a Espanya, trien sens dubte allò que els convé a ells.
Per tant, hem de ser capaços de recuperar la política de la convivència i del respecte; la política que entre l’interés particular o l’interés general, opta per l’interés general; la política que sempre prioritza el que és de tots quan la situació és complicada. En definitiva, la política que fa les coses senzilles en moments de dificultat.
Per a seguir avançant, és primordial la convivència i el respecte entre opcions polítiques. Ara, el que està en joc és que la Unió Europea –per primera vegada des que es va crear– podria estar en mans de partits ultres. Si la ultradreta arribara al poder, es ressentirien els projectes de vida dels ciutadans europeus i la pau del continent, així com la utilitat de les institucions en favor dels sectors econòmics i socials. A més, estarien en perill moltes inversions que beneficien i afavorixen als nostres barris.
Una bona part dels projectes que actualment tenim en marxa a la nostra ciutat, són realitat gràcies al fet que estan arribant-nos fons europeus, els quals estan permetent transformar Gandia. Açò també està en joc en estes eleccions d’una Europa que sembla estar lluny, però que en realitat està molt a prop. Gandia seguix avançant i està obrint la millor etapa, gràcies també a l’arribada dels fons Next Generation. Unes ajudes molt necessàries que no es poden detindre per l’arribada dels radicals i extremistes al Consell Europeu.
Nosaltres sempre ens hem mirat en l’espill d’Europa i, sempre que ens hem mirat en este espill, les coses han anat bé. Hem de ser conscients que estes eleccions també són molt importants i transcendents, com hem dit. Parlem d’unes eleccions que es plantegen com un dilema entre avançar o retrocedir, entre anar cap avant o cap arrere; entre aconseguir que les ciutats europees, entre elles Gandia, continuen progressant o que tornem a una època fosca.
Quan les persones raonables, majoritàriament, exercim el nostre dret al vot confiant en l’esperança, el respecte i anar avant, sempre som més i podem guanyar. Per això, el pròxim diumenge hem d’omplir les urnes de vots de progrés. Novament, eixe és el dilema: avançar o retrocedir. I, esta disjuntiva, es resol votant més Europa, votant al Partit Socialista.
Ara, necessitem donar una resposta i ser la vertadera certesa per als europeus que volen més Europa, que volen més drets i oportunitats per a tots i, sobretot, que aposten per avançar i no retrocedir. Sempre per avançar.
El 9 de juny els gandians i les gandianes ens juguem molt. Sobretot, que l’Europa del 10 de juny es parega més a la dels anhels d’eixa societat a la qual aspirem a representar. Una societat que és oberta, plural i diversa on els ciutadans volen més fets i menys paraules. Una Europa que vol més tolerància i menys enfrontament; que vol més respecte i menys divisió. En definitiva, que vol un projecte com el que representem els socialistes, perquè sempre que guanyem, guanyen tots amb nosaltres.