El Museu Arqueològic de Gandia (MAGa) continua la seua programació d’activitats divulgatives amb l’objectiu d’apropar el patrimoni històric i arqueològic del territori a la ciutadania. En aquesta ocasió, el pròxim divendres 29 de maig, a les 18.30 hores, el museu acollirà la xarrada titulada “Sanxo Llop: Un jaciment arqueològic decisiu per al coneixement del calcolític (3.200-2.100 aC) a les nostres terres”.
La conferència estarà a càrrec dels arqueòlegs Josep Pascual i Esteve Ribera, que han participat en les excavacions desenvolupades en els últims anys en aquest enclavament situat a la partida de Sanxo Llop, a la riba dreta del riu Serpis.
L’activitat permetrà aprofundir en un espai arqueològic que s’ha convertit en clau per entendre la prehistòria recent de la comarca i l’evolució de les primeres comunitats humanes que habitaren la zona. El jaciment, que pren el nom d’un antic coló aragonés del segle XIII, ha proporcionat nombroses restes i estructures excavades en el subsòl, principalment sitges i espais reutilitzats, amb un alt valor científic.
La regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo, ha destacat el valor divulgatiu d’aquest tipus d’iniciatives i la tasca del museu municipal: «Des de l’Ajuntament de Gandia continuem apostant per apropar el nostre patrimoni a la ciutadania i presentant investigacions que ens ajuden a entendre millor qui som i d’on venim. Sanxo Llop és un jaciment excepcional que ens ofereix informació extraordinària sobre les primeres comunitats que habitaren el nostre territori i sobre les relacions comercials i culturals que mantenien amb altres zones de la Mediterrània», ha assenyalat.
Per la seua banda, el director del MAGa i arqueòleg municipal, Carles Miret, ha subratllat la singularitat del jaciment: «Ens trobem davant d’un dels jaciments més singulars i importants de la nostra comarca. Probablement és un dels primers llocs del territori on apareix metall durant el calcolític, és a dir, durant l’edat del coure. Aquest fet ens parla de contactes i d’intercanvis amb zones productores com la costa d’Almeria i evidencia l’existència de xarxes comercials marítimes fa més de 5.000 anys».
Entre les troballes més destacades hi ha restes d’origen marí, com vèrtebres i costelles de balena, així com restes de dofí, incloent-hi un enterrament associat a aquest mamífer, un fet considerat excepcional. A més, el jaciment presenta una ocupació continuada al llarg de diferents èpoques històriques, amb restes ibèriques, romanes i tardoromanes.
En aquest últim període destaca un enterrament doble en què els estudis genètics han permés establir un vincle familiar directe entre les dues persones inhumades, un pare i una filla.
«Sanxo Llop ens ajuda a reconstruir milers d’anys d’història i ens permet entendre com evolucionaren les comunitats humanes, els seus costums, els seus intercanvis i les seues formes de vida. És un jaciment que continua oferint informació de gran valor científic i que encara té molt a contar», ha afegit Miret.
La xarrada se centrarà especialment en el període comprés entre el III mil·lenni aC, una etapa clau en la transformació de les societats prehistòriques i en l’aparició de noves formes d’organització i tecnologia. L’activitat és gratuïta i oberta al públic fins a completar l’aforament.
Dia Internacional dels Museus
El Museu Arqueològic de Gandia va celebrar recentment el Dia Internacional dels Museus amb una jornada que va reunir més de 150 persones. Sota el lema “Museus unint un món dividit”, la proposta va incloure un recorregut des del Mirador dels Borja fins al museu a través d’un espai habitualment tancat al públic: l’única porta conservada de les antigues muralles de Gandia.
La jornada es va completar amb tallers, activitats familiars i visites guiades, en una iniciativa que va combinar patrimoni i participació ciutadana. La regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo, va valorar positivament la resposta del públic: «La gran participació demostra l’interés de la ciutadania per conéixer i redescobrir el nostre patrimoni. Quan obrim els espais patrimonials a la gent i els fem accessibles i participatius, la resposta sempre és molt positiva».