El Palau Ducal dels Borja es va omplir ahir de gom a gom per acollir la tercera edició de ‘Gandia Pensa’, el cicle de pensament crític i reflexió impulsat per l’Ajuntament de Gandia amb la col·laboració de diverses institucions culturals i acadèmiques. En esta ocasió, els protagonistes van ser els humanistes Marina Garcés i Antonio Monegal, que van dialogar sota el títol “Cultura i Democràcia. Repensar el món a través de la paraula”.
L’acte va ser presentat per Maria José Gálvez, directora general del Llibre, el Còmic i la Lectura del Ministeri de Cultura, davant d’un Pati d’Armes ple d’assistents. Abans de la conferència, l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, va rebre als dos pensadors al despatx d’Alcaldia i, en declaracions als mitjans, va remarcar que es tracta de “dos dels grans pensadors dels nostres dies”.
Prieto va recordar que “Gandia Pensa no és només un lloc de pensament crític, sinó també de reflexió de la ciutadania. Som una ciutat que es precia de treballar i cultivar la cultura del diàleg i l’enteniment en una època de soroll”. A més, va subratllar que “la cultura és un acte de concòrdia que dona sentit al que som i al que fem com a societat”. L’alcalde també va destacar la incorporació del Ministeri de Cultura i de l’Institut Cervantes com a entitats col·laboradores del programa, unes adhesions que, segons va dir, “referencien Gandia com un espai de convivència democràtica, de reflexió, de pensament i d’acció, alhora que ens projecten cap a l’exterior”.
En la seua intervenció, Marina Garcés va valorar la iniciativa i va remarcar que “Gandia Pensa significa que les persones que es troben hui amb nosaltres no venen només a escoltar el que hem escrit, el que sabem o el que ja portem al cap, sinó que, d’alguna manera, se situen amb nosaltres en este lloc en què comença a ser difícil pensar alguna cosa que tinga sentit”.
També va fer referència a la situació internacional: “En moments de guerres, genocidis, violència i precarització de la vida, de tantes coses que ens fan no saber qui som, és quan hem de dir: fem això junts o pensem això junts. És fonamental poder fer-ho des d’una invitació al pensament que apel·la a la dignitat de cada persona que conviu amb nosaltres”.
A més, Garcés va llançar una reflexió oberta al públic: “Qui pot pensar i amb qui podem pensar? Convertir esta invitació al pensament en una invitació compartida és, al meu parer, una gran aposta pública i dona tot el sentit a una acció cultural que no siga només decorativa, sinó veritablement transformadora”.
Per la seua banda, Antonio Monegal va agrair l’oportunitat de participar en esta edició i va remarcar la importància del diàleg públic: “Crec que esta conversa suposa una invitació a un diàleg col·lectiu i públic, a una necessitat de diàleg, que és precisament el que més ens falta hui en dia”.
Segons el catedràtic, “dins de la democràcia i la cultura caben moltes de les preocupacions que tenim hui en dia. Espere que puguem oferir un xicotet aperitiu, perquè no es tracta que arribem i donem respostes a les grans preguntes, sinó que invitem la gent a pensar junts sobre els problemes que compartim”.
Amb este acte, Gandia reafirma la seua posició com a ciutat de referència en la defensa dels valors democràtics i humanistes. No debades, en les anteriors edicions de Gandia Pensa ja havien participat figures de rellevància com el filòsof Theodor Kallifatides i el jurista Joaquim Bosch.
El projecte, comissariat per Àngels Gregori, és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Gandia amb el suport de la Càtedra Joan Noguera de la Universitat de València, el CEIC Alfons el Vell, la Direcció General del Llibre del Ministeri de Cultura, el Cercle de Belles Arts i l’Institut Cervantes. L’objectiu principal és oferir a la ciutadania un espai de diàleg i de pensament compartit per enfortir la democràcia en el context actual.
Trajectòries dels ponents
Marina Garcés és una de les filòsofes més influents del moment, autora de llibres com Nova il·lustració radical —Premi Ciutat de Barcelona— i La passió dels estranys, on reflexiona sobre l’ètica de l’amistat i els vincles humans. Dirigeix el Màster de Filosofia per als reptes contemporanis de la Universitat Oberta de Catalunya i impulsa l’Escola de Pensament de Biblioteques de Barcelona, a més de formar part de projectes culturals i educatius al barri del Raval.
Antonio Monegal, per la seua part, és catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Pompeu Fabra i doctorat per Harvard. Guardonat amb el Premi Nacional d’Assaig 2023 per Com l’aire que respirem: El sentit de la cultura, ha publicat obres com El silenci de la guerra o Luis Buñuel de la literatura al cine: Una poètica de l’objecte. També ha sigut vicepresident del Consell de Cultura de Barcelona i comissari de la participació d’Espanya com a País Convidat d’Honor a la Fira Internacional del Llibre de Bogotà 2025.