Gandia continua fent passos ferms per recuperar la memòria de les víctimes del franquisme enterrades a les fosses comunes del cementeri municipal. Este dimecres, la directora general d’Atenció a les Víctimes del Ministeri de Memòria Democràtica, Zoraida Hijosa, ha visitat la ciutat per conéixer de prop els treballs que es duen a terme i reforçar la col·laboració institucional que ha de permetre avançar cap a una nova fase d’exhumacions.
La visita s’emmarca en un procés que no és només tècnic o administratiu: és un exercici de reparació i de justícia històrica. Recuperar els cossos de les persones represaliades, identificar-les quan siga possible i tornar-les a les seues famílies és un gest que parla de dignitat, respecte i veritat. La foscor del passat no es pot esborrar, però sí es pot il·luminar.
Segons va explicar el director dels treballs arqueològics, Miguel Mezquida, ja s’han recuperat 64 cossos, dels quals 24 es troben en procés d’identificació mitjançant proves genètiques. La nova fase serà més complexa, ja que part de la fossa es troba sota una estructura de nínxols construïda anys després, fet que obliga a una metodologia més lenta i precisa.
Durant la visita, la directora general Zoraida Hijosa va recordar que el Ministeri “continuarà donant suport a Gandia perquè totes les famílies tenen dret a acomiadar els seus éssers estimats amb dignitat”. Un principi que connecta amb la Llei de Memòria Democràtica, que reconeix el deure de totes les institucions de buscar, identificar i retornar els cossos de les víctimes de la repressió.
L’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, va assenyalar que esta tasca és “un deute moral que la ciutat té amb les famílies, que han esperat massa temps”. Va destacar també que “la memòria és un patrimoni col·lectiu, no una disputa; és un acte de respecte cap al que som i cap al que volem ser”.
La regidora de Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo, va remarcar que els treballs continuen “amb la màxima cura i el màxim respecte cap a tots els enterraments presents al cementeri” i que el procés culminarà amb la creació d’un espai memorial que permetrà recordar aquelles víctimes que no es puguen identificar.