L’Estat espanyol està a l’avantguarda dels drets LGTB i de la integració de la diversitat sexual en el món, un país amb un escenari capdavanter on, malauradament, existeix una gran paradoxa: Els atacs homòfobs cap al col·lectiu LGTB no paren de créixer any darrere any, l’últim, aquest cap de setmana a València, on els artistes fallers Vicente García i José Luís Sanchis van ser agredits física i verbalment per la seua condició sexual.

La contradicció d’aquest fenomen la podem trobar en la justa conquesta del col·lectiu LGTB d’un espai que l’era negat amb una major representació en la vida pública i institucional, per la contra, la resposta del col·lectiu més tradicional, que reacciona d’aquesta manera perquè ara veu legitimat el seu discurs d’odi en l’extrema dreta que no està disposada a perdre la batalla política, social, cultural i de gènere.

Bàsicament, està repetint-se el mateix fenomen que fa uns anys va passar amb el moviment feminista, mai hi ha hagut un moviment feminista tan present en les institucions i en la vida pública, mai, i això molesta, i molt, als sectors tradicionalistes que estan disposats a canviar-ho tot, una vegada més, perquè res canvie.

Podríem incloure dins dels sectors tradicionalistes grans institucions com, per exemple, la Monarquia, l’Església i les Falles, però a diferència dels dos primers que la tendència és a desaparèixer per la desafecció que generen a les noves generacions al no saber entendre el món, fent la contra tenim al món faller, que si ho ha fet, entendre el nou model de societat, més justa, diversa i igualitària, almenys, des de la base, representada en les seues comissions falleres.

Aquests últims anys el món faller ha iniciat una revolució, i al contrari que els colps d’estat, les revolucions les fa el poble, pel poble i per al poble, en aquest cas, representat amb la fallera i el faller de base. Una revolució que ve propiciada per una necessitat de canvi i la consecució d’uns drets fonamentals i universals: El dret de totes les persones a estimar a qui vulguen lliurement, sense cap imposició humana o els dogmes divins.

I així, d’aquesta manera, les comissions falleres s’estan adaptant als nous temps en matèria d’igualtat. Enguany hi ha hagut falles que han nomenat com a màxim representant de la seua comissió a un home, com a alternativa a la tradicional figura de Fallera Major.

Tenim un dels casos més recents, el de Vicente Llàcer, de 24 anys, nomenat el passat 30 de juliol Faller Major de la seua comissió de Barri d’Onda de Borriana, convertint-se així en el primer Faller Major de la història del municipi castellonenc, el qual compta amb 19 falles i una àmplia tradició fallera. Però la cosa no queda ahí, eixa mateixa falla també ha nomenat Faller Major Infantil a un xic, en aquest cas a Marc Pescador, d’11 anys, convertint-se, tots dos, en la primera parella de fallers majors de la història de les Falles.

Hi ha més falles que s’han sumat a aquesta iniciativa com, per exemple, la Falla La Marina del Port de Sagunt, que va nomenar Faller Major a Víctor Belinchón el passat 18 de setembre i la Falla Plaça de la Regió de Catarroja, que va nomenar Faller Major a Erik Lozano per a l’exercici faller de l’any 2023. Cap d’aquestes comissions té el suport legal dels organismes oficials, cap, perquè la figura de Faller Major i Faller Major Infantil no té cabuda en l’Estatut de la Junta Central Fallera (JCF), màxim organisme del món faller a València, que, per altra banda, no es reforma des de l’any 2002, és a dir, fa vint anys.

Llàcer admet que, per l’obstacle del reglament, no sap què passarà, “què podrà fer i què no podrà fer”. Per descomptat sap que dins de la Falla, a escala interna, ho farà tot, perquè compta amb el suport de la comissió, però en l’àmbit d’organismes oficials falta que es pronuncien les corporacions falleres, perquè encara ningú ha dit res.

Aquesta fita no és la primera, tenim el precedent de Guillermo de la Mar, de la Falla Blanquerías, precursor a València l’any 2018, encara que, aquella vegada, només va ser un càrrec simbòlic perquè no es van reformar els estatuts de la Falla, com si ha sigut el cas en la Falla de Barri d’Onda.

Les Falles, sempre des de les bases, han fet la contra als poders establerts mitjançant la sàtira, la critica i l’humor, possiblement eixe siga l’èxit de la major festa cultural del poble valencià. I bona cosa saben les falleres, de fer la contra. La JCF, l’organisme que regula i coordina la festa de les falles a la ciutat de València, a més de Burjassot, Mislata, Xirivella i Quart de Poblet, està formada per 382 comissions i, cada una d’elles, representada en la JCF pel seu president/a. L’any 2019, aquesta assemblea tenia vora mig centenar de dones presidentes. L’any 2020 en tenia 68. Però és que el cens de l’exercici de l’any 2021 ja s’apropa al centenar de dones presidentes. La paritat, en el món faller, cada vegada és més real, i aquella antiga dita que ‘en la Falla la dona reina però no governa’ ja és cosa, només, d’institucions arcaiques que tendeixen a desaparèixer.

En Gandia, l’assemblea de la Federació de Falles, integrada per 23 comissions, té total independència de la JCF, encara que sempre té l’ullet ficat a València i no és capaç de xafar fort en matèria d’igualtat per por a l’esvaró. Però fent la contra, en la ciutat, tenim un grapat de falles: Quan encara no existien les xarxes socials, ni el Facebook, ni els mòbils amb càmera digital…, la Falla República Argentina, l’any 96, va nomenar a Lourdes Lledó primera presidenta d’una Falla a Gandia.

Lledó va ser la que va obrir el camí a tantes altres presidentes. Però aquesta Falla no es queda ací, no, la República Argentina, l’any 2019, va tindre com a presidenta de la comissió i com a reina de la Falla a Mari Carmen Vidal Añón, de 30 anys, en el cinquanta aniversari de la fundació de la Falla. Una dona ocupant els dos càrrecs més importants d’una Falla.

Una altra fita a Gandia importantíssima va ocórrer l’any 2018, quan la Comissió de la Falla Crist Rei va donar visibilitat a la Sanguinelli, el personatge que interpreta Josep S. La Sanguinelli, una fallera pixavina, va desfilar colze a colze amb els fallers/es de Crist Rei en la tradicional Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats.

Era la primera vegada en la història de les Falles que una persona desfilava amb una indumentària tradicionalment assignada a l’imaginari d’un sexe diferent del biològic, en aquest cas el femení, trencant així, des del respecte i la tolerància, una nova barrera cap a la igualtat i la inclusió de totes les persones amb independència de la seua identitat de gènere.

La Sanguinelli va veure així complit el seu somni de vestir-se de fallera i desfilar pels carrers de la seua ciutat, perquè des del respecte a les tradicions, cap persona deuria quedar exclosa per la seua identitat de gènere.

Les Falles són una festa conservadora i moltíssima gent pensa que les tradicions no s’han de canviar. Doncs bé, a totes aquestes persones les diria, amb tot el meu respecte, que s’equivoquen.

Hi ha coses que sí que s’han de canviar, hem d’avançar en molts aspectes com ha societat en matèria d’igualtat i crec que la millor manera de fer-ho és mitjançant la tradició i la cultura. No passa absolutament res, fer la contra, per una causa justa, amb respecte i estima a la festa. No se m’ocorre millor expressió cultural i amb més visibilitat que les Falles, unes festes en les quals tothom té cabuda.

En cap moment es pretén substituir la figura de la Fallera Major per la de Faller Major o la de President per Presidenta, es tracta del fet que les persones tinguen l’oportunitat de representar a la seua comissió de manera igualitària i, perquè açò passe, cal reformar els estatuts de cada Junta i cada Federació per a construir, junts, des de la calor de la flama, una societat més justa.