Tio de la Porra, Fira i Festes i ciutat viva. Així descriu José Manuel Prieto, alcalde de Gandia, el moment més esperat de l’any. “L’arribada i la eixida de les bandes del Tio de la Porra és un sentiment identitari únic, que rememores cada any com quan eres xiquet i l’esperaves al col·legi”, assegura.
Per a Prieto, la Fira i Festes no és només una celebració: “És un revulsiu, una oportunitat de posicionament econòmic i social de la ciutat, una manera de commemorar, conviure i retrobar-nos amb els nostres veïns i visitants”. Carrers plens, concerts, espectacles de carrer i la il·lusió compartida dels gandians i gandianes converteixen Gandia en un referent entre les ciutats del seu tamany, segons l’alcalde.
Però l’alcalde no parla només de festes. “Gandia mereix respostes reals, governe qui governe”, afirma, referint-se a la relació amb la Generalitat i la necessitat de respostes clares en projectes estratègics. A més, defensa una manera diferent de fer política: “Les formes també determinen el fons en política. Soc l’alcalde de tots i he de demostrar-ho cada dia”. Entre festes, projectes i gestió municipal, Prieto convida a tots a viure intensament la ciutat i a participar del projecte col·lectiu que representa Gandia.
- Què espera d’aquesta Fira i Festes?
Crec que serà una bona fira, sobretot per la qualitat de la programació, que ha donat un salt qualitatiu molt important. Poques ciutats d’Espanya poden fer una Fira i Festes amb tants espectacles de formats tan diferents en espais diversos, que a més estrenem i ampliem. I, a més de la qualitat de la programació, crec que també és rellevant la manera com tenim els gandians i les gandianes de celebrar, de conviure i de compartir un projecte col·lectiu d’orgull de ciutat, que es renova i es visibilitza durant els dies de fira. Pense que serà un bon pretext perquè la Fira siga encara millor.
- Com diria que ha evolucionat la fira?
Bé, aquest salt qualitatiu s’ha anat consolidant en els últims anys, i crec que enguany es nota encara més en la programació. També hem treballat molt en la gratuïtat dels formats i dels espectacles. Volíem que la fira es diferencie oferint més al·licients, formats i espectacles nous, però també que, excepte el recinte firal, la major part fora gratuïta. Hem avançat molt en aquest sentit, sobretot amb els concerts, i aquest serà el camí que continuarem. Crec que el salt qualitatiu en els espectacles d’arts al carrer i en els espais per ser gaudits és innegable, i a més, enguany conquistem nous espais del centre històric i de la ciutat com a espais de Fira i Festes.
- Hem tingut una prefira complicada: alerta roja, alguna inundació als carrers de la platja, i s’ha criticat la inversió milionària en el Clot de la Mota.
Crec que n’hi ha qui no entén per què estan fetes aquest tipus d’infraestructures. Evidentment, jo vaig viure una tronada molt forta fa deu anys, que crec que és el precedent del nivell de litres que vam tenir l’altre dia. Recorde que en aquella tronada, es van inunda amb més d’un metre d’aigua la platja de Gandia. Això, en la tronada de l’altre dia, no va passar.
El problema no són només els litres, sinó el poc interval de temps en què cauen, cosa que pot provocar problemes que ni dilluns eren els que teníem a la platja quan plovia intensament. Els dipòsits van funcionar a plena capacitat. I prova d’això és el nivell de retenció i també d’evacuació: 55 milions de litres van ser evacuats en dues hores i 22 milions en una hora. Això demostra la capacitat d’evacuació i de retenció de les infraestructures que hem fet per evitar mals majors.
Crec que hem aconseguit evitar aquests mals majors, tant per a les persones com per als béns. La prova és que, excepte algun baix anegat, no tenim problemes greus ni en béns ni en persones.
De totes maneres, he encarregat un informe que clarifique dues coses: primer, que monitoritze bé el que va passar aquell dia perquè tothom veja que els dipòsits van funcionar a plena capacitat i rendiment; i segon, que calcule què haguera passat dilluns si no haguérem tingut aquests dipòsits.
- Va demanar més claritat en el tema de les alertes a l’112 i a AEMET. Quins canvis creus que haurien de fer perquè vagen tots a una?
Crec que cal un criteri més clar per a tots els ajuntaments, de manera que no depenga només dels consistoris. Jo no renuncie a exercir les meues competències. De fet, el dia de la DANA, sense que ningú m’ho diguera, vaig tancar els col·legis primer.
El que demane és claredat a l’hora de prendre decisions amb les dades. Dilluns me’n vaig anar a dormir amb una alerta que AEMET havia calculat com a taronja per dimarts, però l’112 elevava l’avís a roig sense indicar quan acabaria. Eren dues dades contradictòries, i has de prendre decisions amb informació contradictòria. Quina és la decisió que jo prenc sempre? Garantir la plena seguretat i protecció dels meus ciutadans. I això és el que vaig fer, suspendre de nou les classes dimarts.
Però crec que ens falta un criteri clar i mancomunat, amb més planificació. Tenint en compte que AEMET ja havia anunciat el risc, caldria poder prendre decisions conjuntes, especialment a la comarca de la Safor, on la mobilitat dels alumnes és pràcticament comarcal, perquè no cada ajuntament actue de manera independent.
- Un altre problema de les últimes setmanes va ser l’accident a la N-332 i es va posar sobre la taula la falta d’un altra eixida cap a València des de Gandia.
L’eixida evident seria la CV-60, que ens connecta amb l’autopista i hauria permès diversificar el tràfic, creant canals alternatius. Així no dependríem d’un sol accés que, si queda bloquejat, obliga a anar fins a Oliva per agafar l’autopista i continuar cap a València.
Si la CV-60 estiguera feta, aquests problemes no passarien. Nosaltres ja estem treballant en el pacte d’infraestructures, amb compromisos del Ministeri i de la Generalitat Valenciana. Però jo he de pressionar perquè aquests compromisos es compleixen més ràpid i els resultats siguen immediats. No podem allargar en el temps les qüestions d’infraestructures.
Continuarem batallant per millorar la connectivitat, perquè això també augmenta les oportunitats i el posicionament de la ciutat. Bones connexions evitarien problemes com aquest, encara que, cal dir-ho, són situacions molt excepcionals que no succeeixen habitualment.
- Generalitat: fa dos anys començava la legislatura amb moltes promeses… Dos anys després, quin és el balanç que fa en quant a ajudes?
Jo vull relativitzar. No faré un balanç en funció que el president siga del meu partit. Jo treballe les coses, governe qui governe. I és cert que hi ha conselleries que han respost bé i altres que no tant. La qüestió no és només el color de cada govern, sinó defensar el que la ciutat mereix, en justa correspondència amb el que Gandia necessita.
En alguns casos hem tingut resultats bons, en altres no tant. La Generalitat, des de fa un any, està pràcticament a final de legislatura, i això es nota en la interlocució, en el nivell de gestió i en el fet que moltes vegades no tenim resposta a les grans demandes de la ciutat.
Per exemple: els usos de l’antic Palau de Justícia. Jo he reivindicat que la planta baixa siga per a l’Ajuntament i que les plantes superiors puguen tenir altres serveis, inclosa l’ampliació de la Comissaria de Policia Nacional. Ho tinc acordat amb el director general de Policia des de fa més d’un any. La Generalitat ja sap que només cal cedir part de l’edifici al Ministeri i a l’Ajuntament per poder dur a terme els usos previstos, però està bloquejat.
El mateix passa amb el Centre Integrat de Formació Professional. Vam signar un protocol i vam tornar la delegació de competències a la Generalitat per no entrar en baralles inútils. L’objectiu era que s’establira un cronograma i uns nivells de compliment per poder construir el centre. I un any després… no sabem res. Aquests dos projectes són estratègics per a la ciutat, i crec que una legislatura en barrena no justifica que Gandia es quede sense resposta als problemes que té.
- Gandia ha perdut milions en subvencions.
Un milió a l’any, quatre milions en total durant aquests quatre anys de legislatura, només en subvencions ordinàries: turisme, cultura, Fideuà, etc.
- Diria que per aquestes coses la relació amb la Generalitat s’ha ressentit?
Jo continue sent el mateix alcalde d’abans. La qüestió és si la Generalitat continua sent la mateixa que al principi…
- Com avancen els pactes de ciutat?
Espere que bé. De fet, els he proposat jo mateix, i treballaré perquè puguem arribar a acords i enteniments en assumptes que estan per damunt dels interessos partidaris o de les opcions tàctiques de partit. Els ciutadans esperen de nosaltres que els grans problemes queden per damunt de les sigles.
- Tenim tots els grups polítics municipals a una?
Espere que sí. De moment estem treballant en el Pacte per la Bona Política; s’estan intercanviant documents. La idea seria reformar el reglament del ple. Això hauria de ser el resultat del pacte: un ple més participatiu, on l’oposició tinga millors mecanismes per presentar declaracions institucionals i fiscalitzar l’acció de govern. També perquè puguem fer plens on jo no haja de vigilar constantment, ni dir als regidors que callen o donar-los permisos per anar al servei. Crec que podem ambicionar un ple millor, amb millors formes, perquè les formes també determinen el fons de la política.
- S’ha vist una certa “guerra política”, sobretot a les xarxes. No es podria treballar políticament d’una altra manera?
Soc l’alcalde de tots. De mi no veuran ni un reprotx, ni cap qualificatiu contra ningú. Veuran què faig, com gestionem la ciutat, com governem, quin programa de govern portem i quins resultats aconseguim per a Gandia. Si busquen una mala paraula meua a les xarxes, no la trobaran, i tampoc en les meues declaracions públiques o privades. Així crec que s’ha de fer la política, i així la practique cada dia.
- Es podria intentar treballar de manera diferent els partits a Gandia?
Sí, efectivament. Seria un bon camí, però hauria de començar per aquells que cada dia em critiquen. El que m’agradaria és que es mire tot el que es diu de mi i es veja com responc: amb res. Això crec que diu molt sobre com hauria de ser la política.
- Tornant a les Fires: carrers plens, un gran impacte econòmic per als comerços locals.
Sí. Jo crec que és un revulsiu. A més de ser una manera de celebrar, commemorar, conviure i retrobar-se, és també una oportunitat de posicionament econòmic i social de la ciutat com a referència. Ens ajuda a consolidar la capitalitat i el lideratge entre les ciutats del nostre tamany. La prova és quina fira som capaços de fer i quina proporció de visitants de fora aconseguim atraure. Actualitzarem les dades d’impacte econòmic i crec que sorprendran positivament.
- Més retorn que altres anys?
Estic convençut que sí. Les dates, la manera i que sempre cau en cap de setmana ajuden a continuar referenciant la fira de Gandia, que fa dècades que és una de les més importants d’Espanya.
- Com viu l’alcalde la Fira i Festes?
Dormiré molt menys, però intentaré arribar a tot. L’agenda institucional és extensa, però m’agrada participar i combinaré presència als carrers, als espectacles de carrer, a la plaça del Mosset, als concerts, al Recinte Firal i, per descomptat, als moments per trobar amics, perquè la Fira també serveix per retrobar-te amb persones que al llarg de l’any possiblement no has vist.
- És alcalde, però també ciutadà de Gandia. Quin és el que moment que més li agrada de la fira?
El Tio de la Porra, sense dubte. L’arribada i la eixida de les bandes del Tio de la Porra. És un sentiment identitari únic que rememores cada any, com quan eres xiquet i l’esperaves al col·legi.
- Ja per acabar, un missatge per als milers de gandians que van a gaudir de la Fira.
Que la visquen com saben, com cada any han demostrat. Que vinguen tots als carrers de la ciutat, gandians i gandianes, i també visitants de fora, i que rememoren amb orgull la ciutat que som i el projecte col·lectiu que representa. Tot això està en la Fira: les festes, les tradicions i la nostra identitat. Jo convide a tots a viure-la i gaudir-la.