Fa poc més de set anys, a principis de maig de 2014, arribava la notícia de la desaparició al Grau de Gandia de Javier Abil Orpegui de 44 anys. S’iniciava un calvari per a la família amb motiu d’un assassinat realitzat amb una enorme crueltat: més de 20 ganivetades i esquarterament.

La pèrdua d’un fill per a Mercedes Orpegui, la mare, i per tota la família va ser molt dura per la pèrdua en si i per com es van produir els fets. El judici tampoc va ser un camí de roses sinó un element que allargava el dolor.

Des del primer moment, diferents activistes LGBT vam voler abordar el cas. Hi va haver incompressió d’una part de la societat que no volia sentir parlar de l’homofòbia del cas. Una situació molt similar a la que es va produir en el cas de l’assassinat, al juliol de 2021, de Samuel Luiz. Una societat que creu o vol creure que les llibertats del col·lectiu LGBT ja estan plenament aconseguides i que no s’ha de fer res més.

Com si les llibertats un cop aconseguides no es pogueren perdre. Una part d’aquesta societat va ser incapaç de reconèixer que assassinats tan cruels es puguen produir encara per homofòbia. Des del moviment LGBT, després d’anys de feina, hem aconseguit revertir esta situació amb el que sabem fer: activisme, visibilització i denúncia pública i plantejant accions de reparació social i política.
 

S’ha fet faena de formigueta des de CLGS -Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de la Safor-Valldigna-, des del Front contra la LGBTIfòbia que va encarar la crítica a les institucions, des de l’Observatori Contra l’Homofòbia i l’Observatori Valencià contra la LGBTIfòbia i des d’activistes a títol personal. Tots junts han aconseguit conscienciar al voltant del cas, per visibilitzar-ho perquè no caiguera a l’oblit i perquè es reconeguera Javier com a víctima de l’homofòbia. No ha estat possible, fins a dues legislatura després de l’assassinat, que el plenari de l’Ajuntament de Gandia aprovara -el passat 21 de juny- una declaració institucional presentada per CLGS i a la qual, la família donava ple suport.

Es demanava una placa que recordara el cas de Javier i que visibilitzara que va ser víctima de l’homofòbia, la seua menció a tots els actes institucionals vinculats a aquest àmbit i la realització d’accions anuals de memòria.

Tot això ha estat possible gràcies a molts companys en el camí. Gràcies a la regidora d’Igualtat, Juana Navarro, per donar totes les facilitats i a la llavors alcaldessa, Diana Morant, per donar suport i per apropar-se a Mercedes, la mare, que estava emocionada pel reconeixement que per fi tenia el seu fill. Un gest emotiu que van secundar tots els representants polítics dels partits presents a l’Ajuntament de Gandia.

S’ha de donar les gràcies a tots els grups polítics que han estat molt presents: posant facilitats i donant
visibilitat, i tenint una visió generosa i no partidista. Gràcies també a les més de quaranta organitzacions -entre els moviments socials de la Safor i associacions LGBT -la gran majoria valencianes- que van donar suport a la proposta de CLGS i que, per tant, la van fer possible.

Gràcies a la guàrdia civil que en la seua investigació apuntava homofòbia, i al jurat de la primera instància que també donava suport a aquesta tesi. La seua interpretació ha estat un dels fonaments que ens ha permès no defallir en el camí.

Gràcies, com no, al suport dels observatoris que des del primer dia han donat suport a la causa i l’han
impulsada.
 

Ara al novembre, s’ha inaugurat la placa en memòria de Javier al centre Marcel·lí Pérez del Grau de Gandia. Van assistir la regidora d’Igualtat, l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, i la delegada del govern, Gloria Calero. Va comptar amb la participació emocionada de Mercedes, i, una vegada més, l’assistència dels representants de tots els partits polítics. De nou gràcies perquè això contribueix a la visibilització del cas i facilita que la seua memòria siga assumida per tots. Esperem que aquest reconeixement no es quede només en l’àmbit local.

La importància d’aquest homenatge i reconeixement de Javier és gran: incideix en el paper de la justícia i les seues carències per falta de sensibilitat i per falta de formació i posa en valor la reparació moral, pública i política que es mereixia Javier.

Ara que l’extrema dreta amenaça els drets de les persones i el col·lectiu LGBTI, aquest reconeixement adquireix més importància perquè s’ha fet amb el suport de totes les forces polítiques de l’Ajuntament sense excepció des d’un plantejament inclusiu i voluntat d’acord per part de tots.
 

Javier, no t’oblidem. I ací seguirem per mantindre la teua memòria.

Vicent Canet

Responsable del projecte de memòria Javier Abil de CLGS