A pesar de la situación de pandemia, decenas de personas han asistido a la concentración que hoy había convocado CGT por un «1º de Mayo combativo» a las 12 h ante el Ayuntamiento de Gandia. Se ha procedido a la lectura del manifiesto de la CGT con el lema «Mil conflictos, una única lucha«, que clama contra la precariedad y la explotación laboral, la reforma laboral del PP y el PSOE, contra las externalizaciones y la subcontratación, así como a favor de la reducción de la jornada laboral semanal y por una renta básica de las iguales.

También han estado presentes las reivindicaciones contra la privatización de la Sanidad Pública y contra la ley mordaza y por la libertad de expresión. La concentración ha finalizado con vivas en la lucha de la clase obrera. El acto lo ha convocado el sindicato CGT y han apoyado y difusión a la convocatoria otras organizaciones de la comarca como el Colectivo Antifascista de la Safor, la PAH Safor-Valldigna, Ca Saforaui o CSO El Molí.

MANIFIESTO

Cal exigir que es repartisca el treball i la riquesa

El 1r de Maig sempre ha de ser un dia reivindicatiu i de lluita com a garantia dels drets: al treball digne; a una jornada laboral que possibilite conciliar el treball amb la vida; a un salari i prestacions socials suficients, bé quan es té ocupació i també quan no es té, mitjançant una Renda Bàsica de les Iguals; a pensions adequades per a viure amb dignitat, per a lluitar contra les reformes laborals, els desnonaments o les lleis mordassa.

L’empobriment material de milions de treballadors i treballadores, a través de mecanismes com la retallada massiva de les rendes salarials, està generant una de les societats més desiguals del món. Segons dades del Banc d’Espanya, el 25% de la població de l’estat espanyol vivia ja en risc de pobresa o exclusió social abans de la pandèmia. La situació quan aquesta acabe pot ser catastròfica. Això suposa que 4,5 milions de llars no poden fer front a necessitats tan bàsiques com pagar un lloguer o una hipoteca, mantindre calentes les seues cases o senzillament menjar tots els dies.

Quatre milions de persones en atur, a les quals l’estat se’ls nega el seu dret més essencial com a classe treballadora: el dret a “guanyar-se la vida”. Tampoc els reconeix l’estat el dret a unes prestacions socials o a una Renda Bàsica de les Iguals suficient per a viure dignament. Enfront d’això, l’any passat es van realitzar quasi 25 milions d’hores extraordinàries, de les quals no es van pagar més d’11 milions. I resulta especialment demolidora la dada segons la qual, per les dones no foren retribuïdes més de la meitat de les hores extraordinàries.

La pandèmia, a més, ha evidenciat altres vergonyes del sistema. S’ha posat l’interés econòmic per damunt de la vida de les persones; s’han protegit interessos particulars per damunt de les necessitats de la immensa majoria; algunes administracions han mirat cap a un altre costat quan s’incomplien sistemàticament diferents preceptes legals; hi ha hagut mànega ampla amb uns i llei de l’embut per a unes altres. El sistema sanitari, ferit de mort després de les contínues privatitzacions, s’ha col·lapsat i, a tenor dels fets -que són tossuts-, la sanitat privada ha demostrat la seua enorme incapacitat.

Vénen temps difícils, temps convulsos, temps on els interessos de les elits tractaran d’imposar-se novament a la classe treballadora. No obstant això, no podem permetre que la crisi la paguen, una vegada més, els i les de sempre. Perquè seria intolerable que permetérem, com a societat, un nou rescat a les entitats financeres i mentre les condicions de vida de la classe obrera es continuen degradant a velocitat de vertigen.

Aquest 1r de Maig, ha de continuar sent el dia en què milions i milions de treballadors i treballadores, diguem basta i ompliguem les nostres vides quotidianes, no de sofriment ni desesperació, sinó de Llibertat, imposant a governs, empresaris i poderosos, un altre Ordre Social, un altre sistema, on el repartiment del treball i de la riquesa, faça que una vida digna per a totes les persones siga possible ací i ara.

VISCA L’1 DE MAIG!

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE TREBALLADORA!