Que Benipeixcar i Beniopa, i ara també el Raval, paguen cars ser barris perifèrics és una obvietat, i més encara, en una Gandia que ha de recordar que som ciutat gràcies a la unió de tots i cada un dels seus barris, i oblidar la concepció d’eixa ciutat centrada en excés en algunes zones. Permeteu-me recordar també allò que marxuquera i els seus voltants també existixen, com el Grau o la platja i les seus zones, entre altres, per exemple.

Dimarts 5 de juny, ens reunirem unes 300 persones de tots tres barris, acordant mesures socials contra el tancament dels nostres consultoris mèdics de Beniopa, Benipeixcar i les retallades en el del Raval. Ara ens ha tocat a nosaltres, però heu pensat després qui pot ser el perjudicat?

Sempre posaré de manifest una sèrie de greuges que han acompanyat Beniopa en els nostres dies des d’aquell 1965, quan se’ns va llevar el dret de ser un poble amb plena autonomia. I és que, la pèrdua de drets, de serveis i d’inversions ho han posat de manifest…. en un antic poble que va aplegar a ser el quart més poblat de la Safor. I continuaré insistint en el fet que cap govern responsable hauria de retallar en matèria de sanitat, en educació, en serveis socials… I les hores de debat entre les parts, no ens ajuden ni a nosaltres com a veïns i veïnes, ni a la desafecció per la classe política actual. A la junta de Districte extraordinària, celebrada a Beniopa pel tancament, ho vam presenciar. Tot i que sempre és de lloar als representants polítics que donen respostes davant del veïnat, tot i no ser ni les solucions ni el que voldríem.

Com vam manifestar representants veïnals en aquella junta, no volem ja buscar culpables, no importa l’ahir perquè no es pot resoldre, i ara cal buscar solucions. Però amb un govern a la Generalitat que no es posa en contacte amb l’administració local, que ni tan sols ha contestat al mateix ajuntament les al·legacions , ni tampoc ha contestat a les al.legacions del veïnat, que es pot desitjar? Cal diàleg i treball compartit. I sembla que no és possible.

I, és que tornen uns temps d’enfrontaments, i allò que uns van mantindre altres ho retiren, i si jo he construït una plaça amb rajola marró, ara la modificaré i en posaré de gris: tot això amb els nostres impostos. Impostos que haurien d’anar dirigits sempre, de manera inqüestionable, a la posada en funcionament, ampliació o millora de centres de salut, que mai sobren; qui ho considere així ha perdut qualsevol classe d’empatia cap a la ciutadania. I fins al que jo sé, finalment, serà un govern del Partit popular qui signe i efectue el tancament. I, ha estat també la regidora de Sanitat, Liduvina Gil, la primera en preocupar-se pel veïnat i reunir-se amb nosaltres i cal agrair-li tot el seu treball. Perquè els temps de la simple foto política ja han caducat, ara cal baixar novament al carrer i estar amb la gent.  

M’agradaria pensar que s’obrin uns nous temps en els quals continuar defensant la sanitat i l’educació com a pilars de l’estat del benestar més enllà de les batalles de poder que tan poc sabor ens aporta a la ciutadania, és necessari. I, permeteu-me, també temps de poder expressar sense pors ni amenaces, qüestionar i denunciar socialment la incoherència i l’engany de tots aquells que estiguen més preocupats per la butxaca i els favors que per resoldre aspectes bàsics  de la ciutadania. I en eixe camí de defensa dels drets de les persones, ens trobareu a molts i moltes de nosaltres, per coherència i estima als llocs on vivim, i perquè no hem decidit vendre els nostres principis, ni callar les barbaritats i aberracions viscudes i patides durant tants anys, i els que ens queden per viure.

Laura Morant. Mestra. Associació de veïns de Beniopa.