El regidor d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Gandia, Salvador Gregori, ha denunciat públicament la «situació d’impagament» que manté la Generalitat Valenciana amb el municipi i que ascendeix ja a un total de 12.339.937,59 euros. El dirigent ha qualificat d’ «absolutament injusta i immoral» esta acumulació de deute, advertint que la falta de transferències autonòmiques està obligant el consistori a avançar recursos propis per a mantindre serveis essencials i executar obres pressupostades.
Gregori ha titllat la postura del Govern valencià de «deslleialtat institucional», remarcant que el forat econòmic que afecta les arques locals s’ha duplicat en qüestió de mesos:«Fa només tres o quatre mesos denunciàvem que la Generalitat devia sis milions d’euros a Gandia. Hui la situació és molt pitjor. Estem parlant de més de 12,3 milions d’euros que l’Ajuntament ha hagut d’avançar amb recursos propis per a garantir inversions i serveis que corresponen a altres administracions».
El desglossament de l’impagament: infraestructures, fons europeus i benestar social
El responsable econòmic ha detallat les diferents partides que integren el deute global. En l’àmbit de les competències delegades, el Consell deu 2,7 milions d’euros del Pla Edificant i 1,5 milions corresponents a les obres del Palau de Justícia de Santa Anna, sumant un bloc de 4,2 milions d’euros en projectes executats i pagats pel consistori: «Estem parlant de projectes que són competència de la Generalitat, però que l’Ajuntament executa per delegació. Nosaltres redactem projectes, licitem, supervisem les obres, paguem certificacions i després reclamem els diners. El que no és normal és que hi haja certificacions reconegudes des de fa anys que encara no s’hagen abonat».
A esta quantitat s’afigen prop de 4,9 milions d’euros en projectes vinculats als fons europeus Next Generation, entre els quals destaquen el Pla Conviure, el Pla Mita, la regeneració urbana de barris, la instal·lació de plaques fotovoltaiques al Centre Esportiu del Grau, les millores al Teatre Serrano i diverses línies de l’IVACE.
Així mateix, Gregori ha posat l’accent en el Contracte Programa de Serveis Socials, partida que sosté prop de 70 llocs de treball per a l’atenció ciutadana. El regidor ha revelat que l’Ajuntament ha abonat amb fons propis les nòmines del personal de gener a juliol, incloent-hi la paga extraordinària, sense haver rebut «ni un sol euro» de la Generalitat, que únicament ha plantejat una línia de confirming per a setembre que implicaria assumir costos bancaris.
Retards al Fons de Cooperació, el Gandia Arena i la Xarxa Xaloc
El balanç d’impagaments exposat per la regidoria d’Hisenda inclou també els set mesos de retard en les aportacions del Fons de Cooperació Municipal i més de 1,1 milions d’euros pendents d’abonar per a les obres del Gandia Arena. A açò s’afig la prestació del servei de la Xarxa Xaloc en matèria d’habitatge, que el consistori continua oferint sense que l’administració autonòmica haja arribat a formalitzar el conveni regulador: «Estem realitzant tasques que corresponen a la Generalitat sense que ni tan sols s’haja signat el conveni que regula eixa col·laboració. L’Ajuntament continua prestant el servei perquè creiem en la utilitat d’aquestes polítiques per a la ciutadania, però no és acceptable que se’ns exigisca assumir competències i costos sense la corresponent finançament».
Per a concloure, el responsable de la hisenda local ha exigit la regularització immediata de les transferències per a evitar un perjudici major sobre la gestió municipal: «Els ciutadans de Gandia han hagut d’avançar més de 12 milions d’euros per a garantir inversions, serveis socials i infraestructures. Mentre la Generalitat incompleix les seues obligacions, és l’Ajuntament qui respon perquè els projectes no es paralitzen. Estem fent de banquers de la Generalitat amb els diners de tots els gandians».