El pati d’armes del Palau Ducal de Gandia acollirà, del 3 d’octubre al 17 de novembre, l’exposició gratuïta «Del castell a la vila».

Els dos comissaris de la mostra, Frederic Aparisi -professor de la UV i vicedegà de Cultura de la Facultat de Geografia i Història- i Joan Negre -director del MAGa i arqueòleg municipal-, ens conten el contingut de l’exposició i tot el treball que s’ha realitzat per conéixer amb més profunditat la història de Gandia.

• Què han volgut contar a través d’aquesta exposició?

Frederic Aparisi: L’exposició explica els orígens de Gandia, des de la conquista del Castell de Bairé per part de les tropes de Jaume I, i la posterior fundació de la vila el 1254 mitjançant un privilegi del mateix rei, és a dir, fa 770 anys. D’ahí el títol de l’exposició, ‘Del castell a la vila. #Gandia770anys’.

En l’exposició també s’explica el procés d’ocupació de les terres que va repartir Jaume I i la vida urbana en els primers 150 anys d’història de la ciutat, un període durant el qual Gandia va ser vila reial. L’exposició acaba amb la guerra de Castella, a mitjans del segle XIV. En el context d’aquest conflicte, Gandia fou saquejada pels castellans i abandonada, refugiant-se la població, tant cristiana com musulmana, al castell de Bairén fins al 1366. 

• Com ha estat el procés fins a crear aquesta exposició?

Frederic Aparisi: L’exposició és el resultat de dècades d’investigació als jaciments i als arxius. D’una banda, les excavacions fetes al centre històric de la ciutat i al castell de Bairén al llarg de diverses campanyes sota la direcció del MAGA han permés confirmar materialment el que la documentació escrita ens informava. D’altra banda, el treball d’arxiu ha permés exhumar documents tant importants com el privilegi fundacional de la vila (1254), les obres de les diverses muralles, la creació de la moreria (1362), o l’abandonament de la vila i la fortificació al castell de Bairén el 1364. Tot això ha confluït en aquesta exposició que aconseguirà redibuixar la idea el públic té dels primers segles de Gandia. 

• Quins són els descobriments arqueològics més importants que podrà trobar la ciutadania en aquesta exposició?

Joan Negre: La gent que ens visite podrà vore per primera vegada les restes arqueològiques que hem pogut recuperar al castell de Bairén durant les excavacions d’aquest 2024, entre les que s’inclou un xicotet forn portàtil conservat íntegrament, únic a tota la Península. També destaquen les peces recuperades en un pou situat en la cantonada entre el carrer Sant Pasqual i Carmesina, excavat en els anys noranta abans de la construcció de l’edifici que ocupa actualment el solar. En eixe pou es va llançar, en un únic moment, una vaixella sencera, amb olles, cassoles, tupins, gerres, pitxers i escudelles, un fet que podria explicar-se per l’impacte d’alguna epidèmia en la vila, com pot ser la pesta de 1348.

• Per què exposen en el Palau Ducal?

Joan Negre: El Palau Ducal suposa un marc incomparable per a qualsevol activitat cultural de la ciutat, i la seua directora, Estela Pellicer, sempre ens facilita l’ús i disponibilitat d’aquest espai per donar a conéixer les nostres exposicions. Més enllà d’això, el fet d’utilitzar aquest espai i no en el propi Museu Arqueològic de Gandia es deu al fet que, des que vam acabar el muntatge de la tercera exposició permanent de la institució, no disposem d’absolutament cap espai on poder muntar cap mostra temporal. La solució a aquest problema la portaria l’habilitació del tercer pis del Palau Ducal com a seu d’un nou Museu de la Vila de Gandia, però aquest projecte encara està lluny de ser una realitat.

• Quins elements destacaria d’ella?

Joan Negre: Hi ha moltes peces que destaquen en aquesta exposició, algunes de les més elaborades procedents de Paterna o de Terol, però també ceràmica de cuina de les Terres de Ponent i altres punts de Catalunya. No obstant això, també m’agradaria l’espectacularitat i la capacitat divulgadora de la maqueta que hem dissenyat amb la col·laboració de Vicent Almar, o de les il·lustracions històriques que hem preparat amb els dibuixants Iñaki Diéguez i Giuseppe Berardi, dos clàssics a les nostres sales. 

Frederic Aparisi: També cal destacar els documents exposats que expliquen el procés de fundació i consolidació de Gandia. D’una banda, el document de distribució d’aigües de 1244, excepcional perquè la xarxa de reg que dibuixa ha sobreviscut fins als nostres dies i permet documentar els primers veïns de Gandia. D’altra banda, l’establiment de carnisseries el 1268 serveix per a trencar el tòpic de què a l’edat mitjana no menjaven carn i fer-nos veure com era aquella plaça Major als inicis de la història de Gandia.

• Per què deuria la ciutadania visitar-la?

Frederic Aparisi: La gent si vol conèixer la història de Gandia, ha d’anar a aquesta exposició. S’ha avançat moltíssim en el coneixement històric de la nostra ciutat gràcies al treball de diversa gent com Ferran Esquilache o Miquel Signes, a més de la tasca dels que ens han precedit com Ferran Garcia-Oliver o els malaguanyats Vicent Olaso i Joan Cardona. El que presentem ací és, a més, un treball coral que integra el treball de camp amb el d’arxiu, de manera que un complementa a l’altre. En eixe sentit, és una oportunitat única de veure documents i peces arqueològiques de fora conjunta en el mateix espai.