Diana Morant coordina des del seu despatx d’Alcaldia a l’Ajuntament de Gandia possiblement la situació més complexa a la qual s’ha enfrontat des que assumira el càrrec en l’anterior legislatura. La pandèmia del coronavirus i la crisi sanitària, social i econòmica que està ocasionant, ha obligat a redefinir totes les polítiques municipals i els pressupostos, tant de 2020 com per a l’exercici pròxim. Mentrestant, l’alcaldessa manté amb fermesa els compromisos posats sobre la taula i lluny de paralitzar-se, la ciutat continua avançant.

– Quin escenari ha deixat la pandèmia?

– Clarament la pandèmia ens situa en un escenari mundial i sabem que no sols ha marcat el 2020, sinó que sabem que marcarà tota legislatura. La pandèmia s’ha de superar amb les regles que marquen les autoritats sanitàries. Sense salut no hi ha res més. I la política s’ha de centrar en això, en combatre un virus però també en aprendre a conviure amb ell.

La pandèmia condicionarà tota la legislatura.

Gandia va afrontar la pandèmia traient a la ciutadania dels carrers, i Gandia és una ciutat que fa vida al carrer, no sols la social, sinó també l’econòmica i moltes facetes que han quedat molt marcades. El primer escenari era sobreviure, les persones malaltes, per descomptat, però sobreviure també socioeconòmicament però això hem posat tota una sèrie d’ajudes, hui (per ahir) centrada en el sector cultural, però també al comerç, al sector turístic, hem exonerat algunes taxes… hem anat facilitant que ningú quedara fora. I s’ha fet amb un esforç econòmic molt fort, que es tradueix en 4,5 milions d’euros de reactivació de la ciutat.

– D’on s’han tret eixos diners?

– Tot ha sigut possible gràcies al rigor econòmic que ha tingut l’Ajuntament en els últims anys. Tot i aquest esforç econòmic extraordinari, Gandia acabarà 2020 no havent generat ni un sol cèntim d’euro de deute, és a dir, amb una bona gestió econòmica, pagant a temps als proveïdors i fent front a la crisi més gran econòmica i social, podrem fer front a les despeses.

– Això ha implicat una gran modificació dels pressupostos municipals?

– Al principi pensàvem que els pressupostos havien esclatat. Però vam fer una altra reflexió. Era important la certesa de l’administració pública, que Gandia continuara fent inversió pública. I això ja estava contemplat als pressupostos. Hui (per ahir) traguem aquesta nova línia d’ajudes per al sector cultural, però també teníem clar que Gandia no podia quedar-se sense activitats culturals malgrat no tindre Fira i Festes. El que hem fet ha sigut reprogramar, ens hem reinventat. El dia a dia ha canviat, però teníem clar que hi havia coses que no podien caure dels pressupostos.

– Però s’han anunciat moltes ajudes a diferents sectors, amb diners que en principi no estaven previstos per a eixos fins…

– Igual que el Consell, hem entés que d’aquesta crisi no podíem eixir igual que com de la crisi de 2008, amb aquell fals ‘austericidi’ que va aprofundir més en la crisi, sinó que era important la inversió pública, perquè entenem que totes les despeses del dia a dia ajuden a crear economia. Així, el que ha modificat els pressupostos ha sigut aquesta injecció extra de 4,5 milions que vénen de romanents positius d’anys anteriors. També s’han redefinit algunes partides.

Cap de les accions fonamentals que aquesta ciutat necessitava ha caigut per culpa de la Covid-19.

– La ciutat continua treballant i les inversions públiques arriben. Fa uns dies s’anunciava un nou pas en dos dels projectes emblemàtics de la legislatura: el Palau de Justícia i el centre sociosanitari de Roís de Corella.

– Igual que vaig pensar com alcaldessa que amb la pandèmia els pressupostos explotarien, també pensava que el Consell, després de la gran inversió feta, ens haguera fet una retallada en les inversions. Però tot al contrari. Fins i tot Europa ha canviat el xip. Tots hem entés que la inversió pública és absolutament necessària. Fer obres és deixar una ciutat més competitiva, millor preparada, més resilient però també genera oportunitats en el moment que fa falta. Afortunadament el Consell ens porta la bona notícia de què, a més de la bona gestió de la pandèmia, anava a mantenir tots els compromisos en infraestructures que estaven damunt de la taula. En Gandia continua el Pla Edificant; el Centre Sociosanitari serà una realitat; i tindrem Palau de Justícia. Una inversió multimilionària, històrica a la ciutat de Gandia, que ve a cobrir totes les mancances i reivindicacions dels últims 20 anys, i en el pitjor moment. És d’aplaudir i cal reconéixer que tenim uns grans gestors en el Consell. I que segueixen creient en Gandia.

– Què queda d’aquella idea de crear un clúster sociosanitari al voltant de l’hospital comarcal?

– Si ja sabíem de la importància de tindre inversions a l’àmbit sociosanitari, per l’envelliment de la ciutat; si ja sabíem que la salut anava ser l’eix transversal sobre el qual treballar totes les polítiques; ara ho sabem encara més. I signarem amb la Conselleria d’Universitat i Innovació la creació d’un districte digital en aquesta matèria en Gandia, segurament amb fons europeus.

– És un institut tecnològic?

– És un espai d’innovació en el qual es connecta l’oferta i la demanda en un determinat sector. Un projecte capaç d’utilitzar els avantatges competitius de la Comunitat Valenciana creant un entorn únic per albergar empreses tecnològiques i talent. Hi ha districtes digitals a altres ciutats de la Comunitat Valenciana, però el de Gandia serà el primer relacionat amb el sector sanitari. Amb això es fa una crida a l’àmbit internacional, perquè tot aquell que tinga la capacitat de desenvolupar alguna línia d’innovació en matèria sociosanitària, puga tindre ací la seua seu. I tot aquell que estiga interessat a adquirir eixe producte o incorporar noves tecnologies, sap que podrà alimentar-se allà. Es tracta de posar diners i canalitzar-los per desenvolupar eixos projectes, vindran empreses que volem produir, i empreses que voldran comprar eixa innovació. Un espai de confluència d’oferta i demanda en innovació, aplicada al sector sanitari.

– Substitueix a l’Innova?

– No, perquè aquell projecte anava enfocat a l’administració pública. Açò és innovació aplicada a l’empresa privada en matèria sociosanitària. I es generaria eixe espai de treball.

– En quina ubicació es pensa?

– La nostra intenció és fer-ho a l’antic edifici de Correus, però encara no està acabat i això es planteja potser més a llarg termini. Aleshores, és molt probable que per començar habilitem un espai de l’ajuntament, però encara estem rematant les negociacions amb la consellera.

– La desescalada va accelerar la conversió en zona de vianants de la primera línia de la platja i l’intent al centre històric. Són mesures definitives?

– Més que buscar la peatonalització, busquem espais de restricció al trànsit. Estem traient cotxes i estem traient fum. La Morada i la resta de restriccions al trànsit vénen a cobrir dos necessitats. Una, l’emergència de la Covid, que va demostrar que l’espai públic era zona de combat del virus, necessitem espais més amplis per poder conviure. Però també necessitàvem equilibrar eixe nou espai que donàvem a l’hostaleria, perquè no fóra en detriment de l’espai del vianant.

Però la pandèmia no ens ha de fer oblidar altres crisis que estem vivint, com és la crisi climàtica. El mateix ministeri obligarà a totes les ciutats de més de 50.000 habitants a anar restringint el trànsit de vehicles. També anem amb eixe altre objectiu.

– La Morada es queda?

La Morada ha vingut per quedar-se i per créixer. Però està viva i anirà adaptant-se en com, on o quan s’aplica, depenent de les circumstàncies.

– En cap cas està concebuda en contra de ningú. L’actual situació requereix que totes les polítiques municipals, incloses les de mobilitat, afavorisquen els interessos generals de la ciutadania. Sé que quan parlem de restriccions al trànsit els veïns ho veuen amb certa por, l’hostaleria o els comerços poden tindre dubtes. Anirem asseient-nos amb ells, avaluant i valorant i anirem a adaptant-nos.

– Estan en marxa dues noves propostes d’hotels a la platja de Gandia. Fan falta més places?

– Gandia té una ordenança municipal per incentivar la construcció d’hotels. Com a ciutat turística, una de les debilitats que tenim és poca oferta de llits, especialment, de categoria alta. Eixe és un dels nostres principals problemes d’oferta, perquè demanda hi ha. Ja fa anys que volem eixa classe d’hotels i per això incentivem la seua construcció. Ara hi ha un projecte per construir un hotel en primera línia de platja i Gandia ho estudiarà, el nostre grup ho estudiarà amb entusiasme, perquè a Gandia li interessa. En Gandia ciutat també hi ha alguna empresa interessada, la qual cosa és una bona notícia.

– Hi ha una lluita de poder o protagonismes a l’hora de presentar eixes iniciatives entre els dos socis de govern? Funciona el Pacte del Serpis?

– El Pacte del Serpis és el pacte que la ciutat de Gandia necessitava. Jo sempre seré una defensora i cuidaré eixe pacte de govern. Però veig moltes veus que tracten de fer veure que hi ha una espècie de crisi, sobretot, dels membres de l’oposició, jo crec que per la seua incompetència per saber parlar dels vertaders problemes de la ciutat i buscar la solució. El govern de Gandia, el dia de hui, està centrat en la resolució dels problemes de la gent, que ja és suficient.

Aquest govern és diferent de la legislatura anterior, però està cohesionat i jo sempre defensaré el Pacte del Serpis

– Hi ha dos governs a l’Ajuntament: PSPV per un costat i Compromís +Gandia per altre?

– Sembla que hi ha un interés a fer veure això i posar-ho al debat públic. Però la realitat és que som un govern cohesionat, que ve ja de la legislatura anterior, amb diferències, però una coalició que funciona i que ha guanyat les eleccions. Sempre defensaré aquest govern. Qui vulga parlar de crisi, que isca a parlar d’això, jo tinc altres problemes molt més importants. Jo vinc a treballar cada dia, i estic igual que el primer dia. Què hi poden haver diferències d’opinió? Clar. Però això no significa crisi. Tenim mecanismes per solucionar les discrepàncies.