Complir anys, amb el panorama que tenim, bé es mereix unes paraules de memòria i remembrança.

Recorde perfectament, ja fa un grapat d’anys, quan la seu de Gente estava al carrer Madrid: aquells primers ordinadors Mac, amb aquelles pantalles enormes, on Marta Sambrizzi i el seu equip – la seua família – redactaven i maquetaven la revista.

Eren moments on les falles compartien portades amb l’actualitat política i cultural de Gandia; una època on les falles eren notícia. Hui amb tristor, reconec que ja no és així, i tots i totes sabem els motius principals: un d’ells és la pandèmia, l’altre… per a un altre dia.

«Gente de la Safor» es va interessar amb força per traure no sols notícies falleres. També les entrevistes amb els protagonistes anuals. Va ser d’una manera tan intensa, que la gent de les falles arreplegava amb afany col·leccionista tres publicacions: el Foc i Flama, els Pepitos, i sí… el «Gente». Perquè van ser pioners en posicionar a les falles dins la premsa setmanal. Em ve a la ment aquell paper gros, de color crema, en blanc i negre i amb la portada amb lletres roges. (Si vosté també recorda aquestes coses, no ho dubte: és una persona major. No sé si vella, però major, sí).

Si tanque els ulls, veig en aquells exemplars a Tomás a Jesús, a Pepa Frau i Xavier Estruch, a Miguel Pérez, Juan Arturo Martí i Paco Sanchis, a Andrés Requena, Pasqual Molina… (també jo, amb monyo i flac, i la meua dona, joveníssima i guapíssima; com ara, per cert) i tants i tants amics d’una època – ho reconec – meravellosa per a les falles. Aquells «Gente» són font de records i reminiscències de temps no tan llunyans.

Pot ser, el públic general no recorda que «Gente» va també editar la revista “Pepito” de la Junta Local Fallera. Van ser editors apostant per un format a tot color al qual no estàvem acostumats, i amb una maquetació inèdita per a l’època. Corrien els 2000’s i poc. Ara amb la distància del temps, podem dir que va ser una excel·lent feina i una magnífica col·laboració.

En els darrers anys les relacions entre la redacció de la revista i les falles no han estat les millors. Hem passat desavinences que encara som a temps de restituir. Precisament parlava amb Marta d’aquest tema: la pandèmia ha posat coses molt clares sobre un fons obscur. Estem en aquest món d’una manera transitòria. Tot el que tenim, tot allò que som, es pot esvair en pocs minuts. Les persones que estan al nostre voltant poden deixar d’estar-ho ràpidament. Hauríem d’efectuar un canvi de vida, un canvi d’actitud davant els amics, els enemics, les bones coses i les roïnes.

«Gente» s’ha caracteritzat per tindre una línia editorial pròpia. Respectable, com qualsevol altra. Jo en aquest respecte faig allò que em va ensenyar la meua estimada professora i catedràtica de llengua i literatura en 1r de BUP: llegir-ho tot. Publicacions d’esquerres, de dretes, de blaus i rojos, de monàrquics i republicans… de moros i cristians o d’indis i vaquers. Sols així, estic convençut, es pot tindre un pensament crític.

Enhorabona a Marta per mantenir, en temps de conflicte, desconsol i penediment, la flama encesa de «Gente de la Safor». 

Per molts anys.

Telmo Gadea Boix

President de la Federació de Falles de Gandia