Ròtova celebra el dia del Poble Valencià d’una manera especial. A les 12h del migdia, una cercavila amenitzarà el poble amb dolçaina i tabal, acompanyant l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Ròtova i els membres del consistori per a repartir un dolç ben especial: la tradicional “mocadorà”.
Els dolços en forma de fruites, embolcallats d’un mocador, són típics de la ciutat de València però, any rere any, arriben a més indrets del territori valencià. I a Ròtova seran les persones més majors les que rebran aquest present el dia Sant Dionís, dia dels enamorats valencians.
El consistori ha volgut “fer un reconeixement a la gent més major del poble, nou homes i dones que tenen més de 92 anys, i promocionar esta tradició a Ròtova. Estimem a qui estimem, animem a continuar amb aquesta tradició”, han apuntat des de les regidories de Cultura i Festes.
La regidoria de Comunicació ha preparat, a més, un xicotet vídeo que correrà per les xarxes per moure la curiositat del veïnat sobre la “mocadorà”.
L’origen de la mocadorà
Conta la tradició oral que, amb l’arribada del rei Jaume I a València el 9 d’octubre de 1238, els habitants de la ciutat van oferir a ell i a la seua esposa, la reina Violant d’Hongria, com a ofrena, un plat ple de fruites i verdures de l’horta embolicat dins d’un mocador de seda. Des del segle XIV València celebrava el 9 d’octubre com a data de fundació del Regne de València amb molta festa i una forta càrrega de pirotècnia, on els piulets i tronadors xiulaven al cel.
Amb l’arribada de Felip V i els Decrets de Nova Planta, s’aboliren els furs i s’acabà la festa i els coets, així com la celebració d’altres costums valencians. Va ser aleshores, quan el Gremi dels Mestres Sucrers de la Ciutat i Regne de València, que agrupava els pastissers valencians, va trobar la manera d’evitar la prohibició, continuar celebrant la festa i lloar el seu patró, Sant Donís.
Així els piulets i tronadors es convertiren en dolços que eren acompanyats de figuretes de massapà amb formes de verdures i fruites de les hortes valencianes.