En un present on la immediatesa i la cridòria semblen haver arraconat la reflexió pausada, Gandia s’ha alçat una vegada més com una talaia de pensament crític i compromís civil. La visita de Luis García Montero, poeta, catedràtic i director de l’Instituto Cervantes, no ha estat una simple conferència institucional, sinó una vindicació necessària del llenguatge com l’única arma legítima per a defensar la salut de les nostres democràcies. En la celebració del primer aniversari del cicle ‘Gandia Pensa’, la Ciutat Ducal ha recordat que, quan la paraula es buida de sentit o es manipula, és la llibertat mateixa la que comença a trontollar.
La crònica de la jornada d’ahir ens deixa una reflexió que transcendeix la literatura per a endinsar-se en l’ètica del dia a dia. Montero, en un diàleg fluid amb la comissària del cicle, Àngels Gregori, va advertir amb una lucidesa punyent sobre com el model econòmic actual està bressant noves formes d’autoritarisme impulsades per elits que busquen imposar la llei del més fort sota una aparença de modernitat. Per al poeta granadí, la cultura no pot ser un ornament de luxe o un simple entreteniment de mercat, sinó un espai de consciència imprescindible per a reconèixer en l’altre un igual i per a construir un consens basat en el respecte a la diversitat.
Especialment rellevant va ser l’anàlisi de García Montero sobre el paper estratègic de la llengua en el segle XXI. Lluny de visions nostàlgiques, el director del Cervantes va fixar la mirada en el futur en defensar l’espanyol no només com el vehicle d’un llegat literari universal, sinó com una eina de ciència i tecnologia que ha de parlar-li al món des de la cooperació horitzontal amb Llatinoamèrica. En aquest punt, la jornada va subratllar que el destí d’Europa i de la seua convivència plural depèn de la nostra capacitat per a mantindre viu el projecte de diàleg que va nàixer de les cendres de les guerres del segle passat, precisament ara que el fantasma de l’extrema dreta torna a planar sobre el continent.
Gandia, hereva d’un Segle d’Or que va veure nàixer gegants com Ausiàs March o Joanot Martorell, ha demostrat saber estar a l’altura del seu llinatge històric. L’alcalde, José Manuel Prieto, en rebre l’autor al consistori per a la firma en el Llibre d’Honor, va posar de manifest que l’ambició de la ciutat no és només créixer en xifres, sinó en espais de coneixement i acció ciutadana. Enllaçar el passat gloriós de la ciutat amb un fòrum de debat tan potent com ‘Gandia Pensa’ és, sens dubte, la millor estratègia per a projectar Gandia com una capital cultural capaç de dialogar amb les grans capitals del món.
Després d’un any de recorregut pel qual han passat veus de la talla de Theodor Kallifatides o Manuela Carmena, el pas de Luis García Montero confirma que aquest cicle, impulsat per l’Ajuntament amb la col·laboració de la Universitat de València i el CEIC Alfons el Vell, s’ha convertit en un bé de primera necessitat. Ahir vam aprendre que la paraula és el llast que ens manté aferrats a la convivència quan el vent de l’autoritarisme bufa amb força. Gandia ha decidit pensar per a no deixar de ser lliure.