Com es pot explicar la influència intel·lectual d’Umberto Eco sense convertir la lectura en una lliçó acadèmica? L’escriptora de Tavernes de la Valldigna Mayte Aparisi Cabrera ho va resumir amb una comparació que va provocar somriures entre el públic: «M’atrevisc a dir que Umberto Eco va ser el Richard Gere de la semiòtica per la seua capacitat de seducció intel·lectual».
La frase va ser una de les protagonistes de la presentació de Umberto Eco (desclasificado) al Monestir de Santa Maria de la Valldigna, on més de 70 persones es van reunir per conéixer aquest assaig literari publicat per Jot Down Books. L’obra proposa una manera diferent d’acostar-se al pensador italià: no tant des de les seues teories, sinó a través de les persones que el van conéixer, van aprendre d’ell i van compartir experiències al llarg dels anys.
El relat té com a protagonista Lucrecia Escudero i parteix principalment de la seua memòria oral, a més dels records d’altres deixebles i amigues d’Eco, com Cristina Peñamarín i Patrizia Magli. Entre totes reconstrueixen una història que abraça de 1976 a 2016, any de la mort de l’autor, i que combina amistats, viatges, anècdotes i evolució personal i professional.
Quatre dècades d’amistat i influència intel·lectual
Aparisi va insistir que no cal tindre coneixements previs de semiòtica per a gaudir del llibre. De fet, va definir l’assaig com una obra de «lectura fàcil» que «es deixa llegir com una novel·la». Per a fer entendre el tipus de relat que proposa, va recórrer a una comparació amb Les aventures dels cinc, la coneguda sèrie de llibres juvenils, però traslladada al món d’Umberto Eco.
La capacitat de l’autor per a despertar la curiositat dels estudiants és un dels fils conductors de l’obra. L’escriptora va recordar la influència que ja exercien, abans de la publicació de El nom de la rosa el 1980, títols com Apocalíptics i integrats, Obra oberta i el Tractat de semiòtica general.
Aquells textos van marcar estudiants de Lletres i Filosofia de diferents països, com va passar amb Lucrecia Escudero a l’Argentina i Cristina Peñamarín a Espanya. L’assaig recupera aquesta fascinació inicial i la converteix en una porta d’entrada a la figura d’un intel·lectual que va saber connectar amb generacions de lectors.
La referència a Richard Gere va sorgir quan Aparisi va preguntar als assistents quina personalitat internacional els agradaria conéixer. Entre les respostes van aparéixer Steve Jobs, Maria Dueñas, Miguel Bosé, Jamie Oliver, Dolly Parton i Lady Gaga, però el nom de l’actor va destacar especialment entre els comentaris del públic.
Un llibre que convida a descobrir Umberto Eco sense prejudicis
L’editor Manolo Gil, de Vincle Edicions, va acompanyar l’autora durant l’acte i va destacar el valor simbòlic de presentar el llibre en un monestir medieval com el de Santa Maria de la Valldigna. «Estic segur que Umberto Eco hui està ací amb nosaltres», va afirmar.
Gil també va elogiar la valentia d’Aparisi per a abordar una figura intel·lectual d’aquesta dimensió i va explicar que l’assaig no pretén ser un manual acadèmic ni una anàlisi crítica de les seues novel·les. En paraules de l’editor: «Aquest llibre és una invitació a Umberto Eco, a qui arribem a través de la història de les seues deixebles».
L’origen del projecte es remunta a una trobada entre Lucrecia Escudero i Mayte Aparisi el 2023, en un apartament situat davant del Micalet. Aquella conversa va acabar obrint el camí a un llibre que busca acostar el pensament d’Eco a persones que potser mai no s’haurien plantejat llegir una obra sobre la semiòtica.
Aquesta capacitat de despertar interés en nous lectors també la va destacar Antonio Sánchez, geògraf i meteoròleg, que va participar en la presentació. Sánchez va reconéixer que abans de llegir l’assaig desconeixia tant la figura d’Eco com el significat de la semiòtica, però que la lectura li havia despertat la curiositat pel seu treball i el seu pensament. Segons va explicar, «aquesta lectura t’acosta d’una manera molt fàcil i senzilla a aquest tema d’entrada molt complex».
L’acte, impulsat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna, va comptar també amb l’assistència de la regidora de Cultura de Tavernes de la Valldigna, Encar Mifsud, i de representants d’entitats locals, entre elles Carmen Magraner, de les Amas de Casa Tyrius.