Les EOIS valencianes estem en boca de tots i no per la qualitat de l’ensenyament que oferim, que és excel·lent. Voldríem donar-vos informació sobre com afecta la reducció de grups a l’EOI de Gandia i a les seccions de Cullera, Oliva i Sueca. Volem agrair la dedicació i la professionalitat del nostre professorat, que sempre està interessat a estar a l’última en innovació didàctica. Fem també aquest reconeixement extensiu al personal no docent (i al docent) que no han dubtat en ajudar l’alumnat en un procés de matrícula tan farragós i poc intuïtiu que ens obliga massa vegades a haver-los de guiar d’una manera directa en la inscripció i després en la formalització (pagament inclòs).
COM ENS AFECTA?
En primer lloc, s’ha produït una reducció de les hores dedicades a les coordinacions de departaments, de mediateca i de seccions, i la supressió de la coordinació d’igualtat i convivència. Es canvien, per tant, de manera unilateral les condicions de treball dels docents, ja que el professorat ha de fer les mateixes tasques treballant més hores.
NOVES MODALITATS D’ENSENYAMENT
Amb molta il·lusió volem oferir per al proper curs noves modalitats d’ensenyament, incorporant a més dels cursos presencials (l’alumnat ve dos dies a la setmana a l’escola), els semipresencials (l’alumnat ha de vindre un dia a a setmana i l’altre treballa en la plataforma Aules) i online (l’alumnat té classe virtual un dia i l’altre treballa en Aules). Rebrem grups provinents de l’extinta EOI Virtual (i que no suposen un augment a nivell global), amb la incorporació de 12 grups més d’anglés, 4 de francés i 4 d’italià, que es donaran en format online.
PROBLEMES DE GRUPS
Tanmateix eixa il·lusió per oferir noves opcions a la ciutadania que impliquen molt més treball, s’ha vist parcialment aombrada per la supressió de 2 grups presencials d’anglés i 4 que han de passar a format online, tot sense consultar-nos. En alemany teníem 13 grups presencials, dels quals un s’ha suprimit i 4 s’han convertit en online, deixant l’oferta presencial en uns pobres 8 grups que poden posar en perill el futur de l’idioma. En cursos anteriors se’ns permetia, previ informe raonat, poder fer transvasament de grups d’un idioma menys massificat a un altre que ho estiguera més, però enguany no.
El que no s’acaba d’entendre tampoc és la dràstica reducció de grups d’espanyol per a estrangers que s’ha produït, ja que hem passat de 15 a 10 grups (entre 175 i 200 alumnes menys), quan són classes que estan sempre plenes, amb un alumnat molt fidel i que necessitaven una ampliació de grups més que una reducció. La demanda en la inscripció quadruplicava l’oferta en molts casos i fora del període d’inscripció (pas previ a la formalització de la matrícula), les peticions d’informació i de sol·licitud de matrícula han estat incontables, amb moltíssima gent sense poder matricular-se.
Per tant, és un idioma en el qual l’optimització de recursos és elevadíssima i hauria fet falta l’augment de l’oferta. Hem de recordar, a més, l’article 60 de la LOE / LOMLOE, que s’ha mantingut inalterat després de diversos governs de diferents colors:
Artículo 60. Escuelas oficiales de idiomas.
2. Las escuelas oficiales de idiomas fomentarán especialmente el estudio de las lenguas oficiales de los Estados miembros de la Unión Europea, de las lenguas cooficiales existentes en España y del español como lengua extranjera. Asimismo, se facilitará el estudio de otras lenguas que por razones culturales, sociales o económicas presenten un interés especial.
Som, per tant, una institució clau en el foment de l’estudi de totes les llengües cooficials i de l’espanyol com a llengua estrangera. Des que el nivell A2 va ser suprimit de les Proves de Certificació, les Escoles Oficials d’Idiomes som l’única institució que pot certificar este nivell, que dona accés al nostre alumnat a la possibilitat d’obtindre la nacionalitat espanyola.
Durant els últims anys les nostres aules d’espanyol han superat amb escreix les, més que elevades, ràtios fixades per Conselleria, ja que la nostra consciència no ens permet deixar sense escolaritzar a un alumnat que ja per si mateix troba dificultats a l’hora d’integrar-se i desenvolupar-se professionalment. A més, això ve ja legislat en el punt 2 de l’Article 2 ter. (Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social) sobre la Integració dels immigrants:
2. Las Administraciones Públicas incorporarán el objetivo de la integración entre inmigrantes y sociedad receptora, con carácter transversal a todas las políticas y servicios públicos, promoviendo la participación económica, social, cultural y política de las personas inmigrantes, en los términos previstos en la Constitución, en los Estatutos de Autonomía y en las demás leyes, en condiciones de igualdad de trato.
Especialmente, procurarán, mediante acciones formativas, el conocimiento y respeto de los valores constitucionales y estatutarios de España, de los valores de la Unión Europea, así como de los derechos humanos, las libertades públicas, la democracia, la tolerancia y la igualdad entre mujeres y hombres, y desarrollarán medidas específicas para favorecer la incorporación al sistema educativo, garantizando en todo caso la escolarización en la edad obligatoria, el aprendizaje del conjunto de lenguas oficiales, y el acceso al empleo como factores esenciales de integración.
Quina millor entitat que les Escoles d’Idiomes per a dur a terme eixa tasca d’integració que beneficiarà, no tan sols a la ciutadania estrangera, sinó a tota la societat? Com es pot dur a terme aquesta tasca si es redueixen dràsticament els grups?
S’argumenta que l’FPA (Formació Permanent d’Adults) i altres entitats (ONGs, voluntariat, etc) poden fer eixa tasca, però no ens consta que s’haja fet cap estudi sobre les places que s’ofertaran, si eixes places cobriran la demanda, tant de docència com de titulació (l’FPA no certifica el nivell), si tenen la infraestructura necessària, etc. La ràtio de l’FPA és de 20 alumnes per grup (quasi la meitat de la que tenim a les EOIS) i estan oferint a Gandia tres grups, la qual cosa implica que, si es vol cobrir la demanda de classes o, com a mínim, les places que estàvem oferint, haurien d’oferir 10 grups més i caldria contractar-se al doble de professorat perqué els grups són molt menys nombrosos, fet que xoca amb els criteris “d’optimització de recursos” que es pretenen aplicar des la Conselleria.
S’argumenta a vegades que les persones estrangeres s’han d’integrar, però si no els donem eixa possibilitat, podem acabar creant falta d’integració, guetos i més xenofòbia. La Generalitat Valenciana no tan sols ha de complir amb la legislació vigent, sinó que ha de mostrar una especial preocupació per tal de crear una societat més segura, cohesionada i rica en la diversitat.
LES EOIS VALENCIANES, ENTITATS DE PRESTIGI
Les Escoles d’Idiomes som una entitat docent pública en Europa i som l’enveja de la resta de països del nostre entorn, per la qualitat de l’ensenyament que oferim i la preparació dels professionals que treballen en aquest cos. Tindre una xarxa adequada i propera a la ciutadania és una mostra de qualitat d’ensenyament i formació, ens posa com a líders de l’estat i ens hauria de fer-nos sentir orgullosos d’aquesta fita i del model que suposem per a altres comunitats autònomes. L’EOI de Gandia, a més, som un exemple de dinamització lingüístico-cultural amb innombrables activitats extracurriculars (Halloween, presentació de llibres, activitats a la mediateca, tàndems lingüístics, viatges culturals, intercanvi de bones pràctiques amb professorat d’altres EOIS, etc.). A més fem un esforç de presència quasi constant a les xarxes socials per tal de ser millor coneguts per la ciutadania, ja que oferim un ensenyament públic de qualitat a preus molt assequibles. Com a botó de mostra de la nostra activitat, l’EOI de Pontevedra (amb una població semblant a Gandia) compta amb 45 docents i uns 1200 alumnes, mentre que nosaltres amb el mateix nombre de personal docent comptem amb 3050 alumnes i estem sempre amb temor que ens retallen grups, a diferència de les nostres companyes gallegues.
L’optimització de recursos ha d’incloure també cuidar les persones treballadores, els recursos humans i la demanda de formació permanent de la societat, considerant l’ensenyament una inversió (que certament tindrà un retorn positiu per a la societat) i no una despesa.